Les altres Penèlopes: El rastre de la dualitat del poder monàrquic i el paper legitimador de la figura de la reina en les versions de la llegenda de Penèlope

Podeu consultar l'obre completa de text "D’Ilíades i Odissees". [http://hdl.handle.net/2445/132596]Podeu consultar l'exposició: "D'Ilíades i Odissees, Exposició virtual. (2019)" . [http://hdl.handle.net/2445/130017]Tot i que a nosaltres ens ha arribat la versió literària estandarditzada atribuïda a Homer de les gestes del llegendari Odisseu, sabem que a l’Antiguitat n’existien diverses d’aquest mateix relat. Podem entendre –gràcies a autors com el geògraf i historiador hel·lenístic Pausànias (s. II dC) o a obres com la Biblioteca (c. s. II dC) atribuïda falsament al gramàtic Apol·lodor d’Atenes– que aquestes diferents interpretacions foren considerades amb la mateixa reputació i prestigi que la canònica que ens ha arribat. Ara bé, les interpretacions alternatives que recolliren els autors tardans quan intentaven racionalitzar la mitologia antiga farien referència a relats conservats dins l’imaginari de la noblesa i el folklore popular. En aquests, diferents nissagues nobiliàries es farien descendents dels mateixos ancestres mítics -entrant en contradicció entre si-, dins d’una lògica holística en la qual versions divergents no resultarien necessàriament contradictòries. Així, les llegendes serien el reflex de les construccions retòriques legitimadores de dinasties locals per atorgar-se renom i hegemonia, historietes elaborades al llarg de generacions en les quals es mencionaven els mateixos personatges mítics, tot seguint els esquemes antropològics dins dels quals estarien inserides. Per tant, a nosaltres ens ajuden a entendre les mentalitats que formularen aquests contes..