Ernest Costa, la fotografia com a voluntat d'explicar les coses

Estem fent camí entre Banyoles i Fontcoberta, en terres del Pla de l'Estany. Una boira allargassada, grisa i humida, entela els primers termes i dóna un toc d'hivern al paisatge. Aquí i allà, un mas aïllat o alguna granja solitària puntegen un entorn fet de petits turons, de claps de bosc i de camps oberts. Sobre aquest quadre de país humit, forestal i pagès, s'alcen, a l'horitzó de ponent, els contraforts de Rocacorba, fita muntanyenca de la comarca. Cap al nord l'empremta inconfusible de la neu permet distingir, malgrat la llunyania, els grans cims del Pirineu oriental. Més o menys un paisatge com el descrit és el que veu cada dia, des de casa seva, el fotògraf Ernest Costa i Savoia. Un paisatge amable i frondós alhora, generós d'horitzons però també ric en el detall, que serveix com a marc idoni d'una persona que, a través de la fotografia, ha volgut transmetre tota la riquesa i la diversitat que la naturalesa presenta a qualsevol racó del món