L'anàlisi dels canvis recents en el paisatge a través de la cartografia: l'exemple de la Terreta (Ribagorça)

Tal i com es desprèn del mateix títol de la comunicació, la nostra reflexió gira entorn de dos molts clau: paisatge i cartografia; el primer entès com la "projecció cultural d'una societat en un espai determinat" (BERTRAND, 2001 in ALDOMÀ et al, 2004:140); i la segona, com una combinació de saber, tècnica i art que permet representar qualsevol indret de la superfície terrestre. Les relacions entre ambdós conceptes presenten una multitud de vessants i punts de vista, la qual cosa ens permet abordar-les a través de diferents aproximacions. Aquí interessa posar èmfasi en la visió de la geografia, entesa com un saber indefectiblement lligat al territori. Per tal de fer-ho, ens recolzarem en la transcendència que dins d'aquest enfocament juga la dimensió temporal, i hi procedirem tot seguint una doble premissa: d'una banda, la certesa que el mapa és una expressió gràfica de caràcter molt ambivalent (pot ser objectiva i sistemàtica, o bé subjectiva i intencionada); per un altre costat, la convicció de què la mateixa geografia esdevé un instrument cabdal per proporcionar algunes claus interpretatives de la configuració del paisatge