Les condicions de vida del camperolat eclesiàstic visigot: entre la servitud i el miratge de la llibertat

A la Hispania d'època visigoda el model d'explotació per excel·lència continuava essent, segons sembla, el característic de lèpoca baiximperial, aquell al qual Domenico Vera ha denominat 'villa colonica' -un tipus d'explotació basada en el 'modo di produzione colonico', en la qual la unitat de treball productiva és el colonus, un home de condició jurídicament lliure que actua com a conductor (arrendatari) d'una petita finca rural (agellus) i es posa ell i la seva família sota el patronat d'un dominus (senyor poderós), el qual, des d'aquell moment assumir els impostos i les càrregues fiscals de la família de coloni a canvi que aquesta treballi una de les seves parcel·les i faci prestacions de treball gratuïtes en les terres personals del dominus. Així, mentre que en el mode de producció esclavista, les uillae (vil·les) eren treballades per grans grups d'esclaus que vivien tots junts en la pars dominica (la part residencial de la vil·la), els coloni, o bé vivien en família al costat del camp que treballaven, o bé, en petits llogarets rurals; tot i això, cal tenir en compte que, en realitat, el colonat no respon a un model únic, sinó que presenta nombroses variants