Artritis reumatoide: etiologia i patogènesi

L'artritis reumatoide és una malaltia crònica caracteritzada per ]a inflamació de ]a membrana sinovial i que pot donar lloc a deformacions i incapacitació final de les articulacions afectades. La causa d'aquesta malaltia és encara desconeguda, si bé la producció d'autoanticossos i d'altres evidencies impliquen fenòmens autoimmunitaris en ]a seva patogènesi. L'artritis reumatoide és produeix en individus genèticament susceptibles quan algun factor exogen o endogen provoca una resposta immunitària i. per una sèrie de factors perpetuants endògens, esdevé crònica. Actualment es considera que alguns agents infecciosos i/o substàncies endògenes són possibles causes de l'artritis reumatoide. Es possible que la presencia de ]'agent etiològic a nivell articular doni lloc a la inflamació sinovial crònica. Aixi, en els teixits afectats s'ha observat activació de limfòcits T. angiogènesi i migració de diferents tipus de leucòcits. Tots aquests esdeveniments comporten sinovitis i donen lloc a un teixit invasiu anomenat pannus, capaç d'envair el cartílag, els tendons i l'os subcondral i, conseqüentment, de donar lloc a lesions irreversibles. En aquest treball es recullen les teories sobre els possibles agents etiològics de l'artritis reumatoide i es resumeixen les fases de la seva patogènesi