Interior sense mobles. A l'entorn d'una possible hermenèutica en Adorno

[cat] Theodor W. Adorno construeix la modernitat com la fase final d'un procés d'emancipació que ha conduït justament al contrari del que es pretenia. L'alliberament del mite ha portat a una situació històrica en la qual l'encobriment ideològic del món és total. Això té conseqüències per a un pensament que vol ser crític, ja que haurà de trobar un lloc des d'on es pugui interpretar la història per tal de salvar la veritat d'un possible món diferent. En el moment de màxima ocultació ideològica i de màxim absurd -és conegut que Adorno es refereix al món contemporani com al temps després d'Auschwitz- Adorno intentarà entendre què ha passat amb aquest subjecte que s'ha preocupat excessivament per la seva identitat. Mitjançant l'aplicació del model psicoanalític d'interpretació a textos de Beckett i Kafka reconstruirà la història de l'emancipació fallida del subjecte modern. Amb aquestes interpretacions Adorno se situa no només molt a prop de la pràctica psicoanalítica, sinó també de la tradició hermenèutica clàssica.[eng] Theodor W. Adorno constructs Modernity as the final phase of a process of emancipation which has precisely led to the opposite of what was originall intended. The liberation of the myth has caused a historical context in which there is a total ideological concealment of the world. Such concealment has consequences for a philosophy which intends to be critical since it will have to find a position from where to interpret History in order to save the truth of a possible different world. At a time of maximum ideological concealment and of maximum absurd -it is well-known that for Adorno the contemporary world meant the time after Auschwitz- Adorno will try to understand what has happened to the subject who has worried excessively about his identity. Applying a psychanalytical model to the interpretation of Bèckett's and Kafka's texts, Adorno reconstructs the history of the failed emancipation of the modern subject. With these interpretations, Adorno places himself not only very close to the psychoanalytical theory but also within classical hermeneutics