Les polítiques de la llengua i la identitat a l'era 'glocal'

Una font freqüent de conflictivitat entre els éssers humans pot ser la diversitat lingüística i identitària dels seus grups. Les persones ens auto-co- construïm en el si dels nostres distints contextos socioculturals d’experiència, dels quals extraiem les nostres varietats lingüístiques i adscripcions identitàries inicials. Diversificada la nostra espècie en la seva diàspora pel planeta, el retrobament i l’organització de les relacions entre col·lectius humans distints en espais i/o institucions polítiques compartits sovint planteja problemes i incomoditats adaptatives als uns o als altres. Si hi afegim aquí la propensió històrica al conflicte i la facilitat amb què els grups humans poden arribar a enfrontar-se —a causa de les incomprensions mútues i les desavinences— podem concloure fàcilment que és important d’explorar el tema del contacte lingüístic i identitari. Es tracta, doncs, d’intentar comprendre’n molt millor els mecanismes evolutius i de cercar-hi solucions factibles que conciliïn imaginativament les posicions i els interessos, i que puguin contribuir, així, a reduir les tensions potencials