Entre gerundis i participis de present en català medieval

En aquest article miro de fer una descripció breu del funcionament i la forma que presenten en català medieval, especialment en els textos del segle XV, els anomenats gerundis i participis de present. Mostro com, en un cert període, gerundis i participis de present es confonen en alguns contextos, fins al punt que alguns lingüistes parlen de “participis gerundials”. Observaré també, breument, la situació en altres llengües com l’occità, el francès i l’italià, i m’ocuparé de diversos casos particulars on algunes característiques de la temporalitat es poden explicar, al meu entendre, a partir d’una situació d’indefinició entre el caràcter verbal dels gerundis i el caràcter adjectival dels participis de present també observada per al francès actual.The aim of this article is a concise description of the form and the functioning shown by socalled gerunds and present participles in medieval Catalan, especially in 15th century texts. A description is offered of how, along a certain period, gerunds and present participles merged in some contexts, to the point that some linguists have come up with the concept of “gerundial participles”. I also draw some attention to the situation in other languages like Occitan, French and Italian, and I finally deal with some particularities of the verbal temporality in gerunds. Vagueness of verbal/adjectival character of medieval gerunds (as they tend to merge with present participles) might help us to find the explanatory basis for such particularities, in line with some observations regarding the case of present participles in contemporary French