Female activism in environmental conflicts: feminist thoughts and notes for the environmental management

What are the arguments behind women who engage in citizens’ fights against local environmental conflicts? Is gender relevant to interpret their activism? The article shows results from a research focused on three citizens’ committees for environmental problems in Catalonia, and explores the relevance of gender in the reasons for campaigning of women. The study is based in ecofeminist theory. The main hypothesis is that the (individual) experience of femininity (understood as collective norms and symbols) shapes our perceptions, experiences and values about the environment. The conclusions point that citizens’ committees using experience-based reasons are appealing for women. Their interests are framed in the gender experience, and focus on health, quality of life, environmental heritage and landscape degradation. Women are less numerous, younger and with higher education degrees in the organisation with an ideological orientation. Their opinions are also different from the other two organisations. A reflexion on two related topics derived from those conclusions is found in the last part of the article. First, we discuss about the «caring» hypothesis to explain women’s environmental activism from the point of view of feminism . Second, we introduce the issue of the political legitimacy crisis proper of local environmental conflicts from the point of view of gender studiesQuels sont les arguments qu’ils portent aux femmes à s’impliquer dans la lutte citoyenne en conflits environnementaux locaux? Est-ce que l’expérience de genre est remarquable pour interpréter leur activisme? A partir de l’analyse de trois mouvements citoyens surgis au nord-est de la Catalogne par suite de problématiques territoriales de caractère environnemental, l’article explore l’importance du genre dans les raisons de mobilisation des femmes. Cette recherche, inspirée dans la théorie ecofeministe, part de l’hypothèse que les expériences (individuelles) de la féminité (en tant que des assignations, des normes et des symboles collectifs) participent à conformer notre perception, expérience et estimation de l’entourage, et que, par conséquent, ils peuvent se filtrer dans les raisons qui animent l’activisme des femmes. Ces mouvements citoyens qui canalisent des argumentations expérientielles sont plus attractifs pour les femmes. Leurs intérêts, définis à partir de l’expérience de genre, se concentrent sur la santé, la qualité de vie, l’héritage environnemental et la dégradation du paysage. Dans le mouvement où domine une orientation idéologique, en revanche, le nombre des femmes est inférieur que les hommes, jeunes, et avec un haut niveau indicateur. Leurs opinions ne suivent pas les tendances observées dans les autres deux organisations. Dans la dernière partie de l’article on réfléchit sur ces conclusions en relation à deux sujets complémentaires. D’abord, il se débat depuis la pensée féministe sur l’hypothèse du «prendre soin» comme rôle de la féminité qui permet d’interpréter l’activisme féminin. Aussi une discussion est proposée depuis la perspective des études de genre sur la crise de légitimité politique qui caractérise les conflits environnementaux locaux¿Qué argumentos motivan a las mujeres a implicarse en la lucha ciudadana relacionada con conflictos ambientales locales? ¿Es relevante la experiencia de género para interpretar dicho activismo? A partir del análisis de tres plataformas ciudadanas que han emergido en Cataluña a raíz de problemáticas territoriales de tipo ambiental, el artículo explora la relevancia del género en los motivos de movilización de las mujeres. La investigación, inspirada en la teoría feminista, parte de la hipótesis que las experiencias (individuales) de la feminidad (entendida como designaciones, normas y símbolos colectivos) intervienen en el momento de conformar nuestra percepción, vivencia y valoración del entorno, y, por lo tanto, pueden filtrarse en las razones que inspiran el activismo de las mujeres. Se concluye que aquellas plataformas ciudadanas que canalizan argumentaciones de tipo experiencial son más atractivas para las mujeres. Sus intereses, definidos a partir de la vivencia de género, se centran en la salud, la calidad de vida, la herencia ambiental y la degradación del paisaje. En la organización en la que domina una orientación ideológica, en cambio, las mujeres son menos numerosas que los hombres, jóvenes, y con un alto nivel educativo. Sus opiniones no siguen las tendencias observadas en las otras dos organizaciones. En la última parte del artículo, se reflexiona sobre estas conclusiones en relación con dos temas complementarios. Primero, se debate desde el pensamiento feminista sobre la hipótesis del «cuidado» como rol de la feminidad que permite interpretar el activismo ambiental femenino. Segundo, se plantea una discusión desde la perspectiva de los estudios de género sobre la crisis de legitimidad política que caracteriza a los conflictos ambientales localesQuins són els arguments que porten les dones a implicar-se en la lluita ciutadana relacionada amb conflictes ambientals locals? És rellevant l’experiència de gènere per interpretar el seu activisme? A partir de l’anàlisi de tres plataformes ciutadanes sorgides al nord-est de Catalunya arran de problemàtiques territorials de caràcter ambiental, l’article explora la rellevància del gènere en els motius de mobilització de les dones. La recerca, inspirada en la teoria ecofeminista, parteix de la hipòtesi que les experiències (individuals) de la feminitat (en tant que assignacions, normes i símbols col·lectius) intervenen en el moment de conformar la nostra percepció, vivència i valoració de l’entorn, i que, per tant, poden filtrar-se en els motius que animen l’activisme de les dones. S’hi conclou que aquelles plataformes ciutadanes que canalitzen argumentacions de tipus experiencial són més atractives per a les dones. Els seus interessos, definits a partir de la vivència de gènere, se centren en la salut, la qualitat de vida, l’herència ambiental i la degradació del paisatge. En l’organització en què domina una orientació ideològica, en canvi, les dones hi són menys nombroses que els homes, joves, i amb un alt nivell educatiu. Les seves opinions no segueixen les tendències observades en les altres dues organitzacions. En la darrera part de l’article, s’hi reflexiona sobre aquestes conclusions en relació amb dos temes complementaris. Primer, s’hi debat des del pensament feminista sobre la hipòtesi de «tenir cura» com a rol de la feminitat que permet interpretar l’activisme ambiental femení. Segon, s’hi planteja una discussió des de la perspectiva dels estudis de gènere sobre la crisi de legitimitat política que caracteritza els conflictes ambientals local