Unitats de coneixement i textos especialitzats: primera proposta d'anàlisi

Peer-reviewedL'objectiu d'aquest treball de recerca de doctorat és fer un estudi lingüístic d'un conjunt de textos amb diferents nivells d'especialització, seleccionats a partir de les seves característiques externes, que permeti detectar elements interns, de tipus lingüístic o freqüencial, que en confirmin la condició i el nivell d'especialització, amb la finalitat darrera de contribuir a l'estudi i a la caracterització dels textos i dels llenguatges especialitzats. Partint de la consideració que la condició i el nivell d'especialització d'un text depenen del grau de concentració del coneixement especialitzat que transmet, l'objecte d'anàlisi d'aquesta recerca han estat aquelles unitats que vehiculen aquest tipus de coneixement i que s'han anomenat unitats de coneixement especialitzat (UCE). És evident que les unitats portadores de coneixement especialitzat per excel·lència són les unitats terminològiques. Ara bé, la rigidesa amb què la Teoria General de la Terminologia (TGT) defineix el concepte d'unitat terminològica obliga a bandejar determinades unitats que, tot i que no es poden considerar termes en sentit estricte, representen i transmeten efectivament coneixement especialitzat. Així, en vista de les insuficiències que presenta per a aquesta recerca la perspectiva terminològica clàssica, el treball adopta una perspectiva més cognitiva que permet considerar com a objecte d'estudi qualsevol unitat del text que transmeti coneixement especialitzat, independentment de la forma que adopti. La identificació i l'anàlisi d'aquestes unitats permeten d'establir un conjunt de característiques internes dels textos del corpus que poden constituir criteris de validació de la condició i el nivell d'especialització d'un text. El fet de prendre les UCE com a unitats d'anàlisi és, segurament, la característica més important del treball, ja que, d'una banda, apunta noves perspectives de consideració de la unitat terminològica, centrades en l'aspecte cognitiu dels termes, que enllacen amb la demanda que fan alguns autors, com Cabré, sobre la necessitat d'elaborar una teoria cognitiva de la terminologia. I, d'altra banda, fa que s'enceti una recerca innovadora en l'ambit d'estudi dels llenguatges d'especialitat: les aportacions de l'anàlisi de les unitats de coneixement en la caracterització dels textos especialitzats, a fi de comprendre millor el funcionament dels llenguatges especialitzats i, en últim terme, de millorar el coneixement que tenim del llenguatge amb caràcter general