El lied més casolà : els concerts domèstics de lied a la Barcelona del primer franquisme

Els concerts domèstics han estat una realitat freqüent en la història musical i social de Barcelona, sobretot al segle XX. Durant el primer franquisme (1939-1959), la ciutat gaudia d’un important nombre de domicilis que en celebraven i el lied era un gènere interpretat amb freqüència. Mitjançant el cicle El “Lied” a través del temps, dut a terme a casa de Josep Bartomeu durant el curs 1949-1950, ens aproximarem a la realitat musical de la postguerra barcelonina, a l’activitat cultural desenvolupada dins les cases burgeses i d’esquenes al Règim i a una nova faceta professional d’alguns artistes implicats. Ens hi acompanyaran classicistes, romàntics, nacionalistes i dodecafònics presentats per Conxita Badia, Bartomeu Bardají, Mª Teresa Balcells i Enriqueta Garreta entre molts d’altres. Una aproximació diferent a la Barcelona postbèl·lica.Los conciertos caseros han sido una realidad frecuente en la historia musical y social de Barcelona, sobre todo en el siglo XX. Durante el primer franquismo (1939-1959), la ciudad gozaba de un importante número de domicilios que los celebraban y el lied era un género interpretado con frecuencia. Mediante el ciclo El “Lied” a través del temps [El “Lied” a lo largo del tiempo] llevado a cabo en casa de Josep Bartomeu durante el curso 1949-50, nos aproximaremos a la realidad musical de la posguerra barcelonesa, a la actividad cultural desarrollada dentro de las casas burguesas y de espaldas al Régimen y a una nueva faceta profesional de algunos artistas implicados. Nos acompañarán clasicistas, románticos, nacionalistas y dodecafónicos presentados por Conxita Badia, Bartomeu Bardají, Mª Teresa Balcells y Enriqueta Garreta entre muchos otros. Una aproximación distinta a la Barcelona posbélica.Domestic concerts on the 20th century have become an interesting part of the musical and social history of Barcelona. During the first two decades of Franco´s regime (1939-1959) the city enjoyed quite a few concerts celebrated in private houses. And Germanic lied was frequently performed there. Following the cycle El “Lied” a través del temps [“Lied” through the ages], performed at the house of Josep Bertomeu over the season 1949-1950, we will approach the musical reality of the post-war. We will watch the cultural activity developed independently inside the bourgeois houses and we will discover new angles of its artist’s careers. Therefore, we will go along with classicists, romantics, nationalistics and dodecafonists presented by Conxita Badia, Bartomeu Bardají, Mª Teresa Balcells and Enriqueta Garreta among many others. A different approximation to that period