El piano francès dels segles XX i XXI : una breu investigació per al disseny d'un repertori de concert

Aquest projecte pretén estudiar les aportacions de Messiaen, Dutilleux i Boulez en l’escriptura pianística, analitzant-ne la transcendència en el terreny interpretatiu actual. Per tal d’assolir aquest objectiu, es repassa quina ha sigut l’evolució de la tècnica pianística francesa, s’estudia el material i les circumstàncies que originen els respectius catàlegs per a piano i es realitza una comparativa del repertori estudiat en els principals conservatoris superiors de Barcelona, París, Sant Petersburg i Moscou. Aquest anàlisi permet determinar que el conservatori de París potencia les obres de nova creació, mentre que als de Barcelona, Sant Petersburg i Moscou encara s’opta per un estudi convergent al cànon. Com a conseqüència, els autors esmentats es consideren objecte d’estudi essencial a París, mentre que a Barcelona i les urbs russes encara no s’han establert en el pla d’estudis.Este proyecto pretende realizar un estudio acerca de las aportaciones de Messiaen, Dutilleux y Boulez en la escritura para piano, analizando su trascendencia en el terreno interpretativo actual. Con tal de alcanzar este objetivo, se hace un repaso de la evolución de la técnica pianística francesa, se estudia el material y las circunstancias que originaron los respectivos catálogos para piano y se realiza una comparativa del repertorio estudiado en los principales conservatorios superiores de Barcelona, París, San Petersburgo y Moscú. Éste análisis permite determinar que el conservatorio de París potencia las obras de nueva creación, sin embargo, en Barcelona, San Petersburgo y Moscú siguen optando por un plan de estudios canónico. De este modo, los autores citados se consideran objeto básico de estudio en París, pero aún son inauditos en los currículums de Barcelona y las urbes rusas.The main goal of this project relays on studying the contributions of Messiaen, Dutilleux and Boulez to the piano literature, analysing its significance nowadays in performance terms. With these targets in mind, we discuss French piano technique evolution, the subsequent study of the raw material and circumstances that gave birth to the corresponding catalogues for piano and carry out a comparative among the piano repertoire studied at the main superior conservatories in Barcelona, Paris, Saint Petersburg and Moscow. This analysis reflects that Paris conservatory promotes avant-garde compositions, while Barcelona, Saint Petersburg and Moscow still focus on a more canonical educational project. This way, the starred composers are regarded as compulsory in Paris, but still unheard-of in Barcelona and the Russian metropolis