Canvi econòmic i actituts polítiques a Castelló, 1876-1900

El procés de desenvolupament capitalista, centrat en l’agricultura d’exportació, tingué obstacles difícils de salvar per part de la burgesia castellonenca més progressista compromesa amb la modernització econòmica política: per una banda, el nivell de les infraestructures provincials; per altra, el marc legislatiu proteccionista; i, en darrer lloc, l’actitud dels grups polítics dominants, organitzats en estructures caciquils, beneficiats per la seua situació dins de l’Administració per la seua possibilitat d’explotar el subdesenvolupament en una província on el món rural era predominant. La paradoxa que dominà l’enfrontament polític a les darraijes del segle XIX fou propi d’una societat dual en plena transformació: només un canvi de les estructures económiques afavoriria la modernització política, però, així mateix, sense el control, de l’Administració i de les seues institucions per part de les forces renovadores emergents es feia difícil impulsar el desenvolupament econòmic