La Restauración de Fernando VII: la transformación represiva y autoritaria de la monarquía. Barcelona, de Manuel Casamada a Luis Lacy.

Aquest article aborda l'estudi de la Restauració com un procés de transformació de la monarquia, basant-se en l'increment de la concentració de poder en mans del rei. La prioritat de la monarquia fernandina va ser acabar amb la dissidència política, per la qual cosa va desplegar una intensa campanya repressiva contra els liberals que va comptar amb la col·laboració submissa de la Inquisició, va eliminar les tradicions polítiques consuetudinàries per a la resolució de conflictes en l'àmbit local i va silenciar les veus discrepants que apel·laven a un règim monàrquic que oferís una alternativa entre el liberalisme i la reacció. Tot això es duu a terme a través de l'anàlisi dels discursos commemoratius dedicats a les víctimes de la Guerra de la Independència de Manuel de Casamada, del procés judicial contra el tinent general Luis Lacy i de la negativa del monarca a reconèixer l'autoritat de la Junta de Gremis, Col·legis i Fabricants que s'havia conformat per intentar salvar la vida de Lacy