La población latinoamericana censada en España en 2001 : un retrato sociodemográfico

Ponéncia presentada al XI Encuentro de Latinoamericanistas Españoles. La Comunidad iberoamericana de naciones. Tordesillas (Valladolid), 26-28 de maig de 2005.Casi la mitad de los extranjeros llegados a España durante los últimos años del siglo XX y los primeros del XXI fueron personas de nacionalidad latinoamericana, a la que deberíamos añadir flujos de personas de otras nacionalidades procedentes de Sur y Centro América, protagonizando en buena parte la aceleración de los flujos y el crecimiento de la población extranjera residente en España. El Censo de 2001, nos brinda la oportunidad de trazar el perfil sociodemográfico de dicha población, de forma agregada y para las nacionalidades más representativas, tanto en número, como por ser consideradas emergentes (de reciente pero intenso crecimiento). En el artículo se traza un retrato de esas características desde la estructura de sexo y edad hasta su relación en la actividad, la estructura del hogar y la vivienda, explicando la aparente paradoja de la precariedad que muestran los indicadores de actividad y vivienda en contraste con el capital social que el conocimiento de la lengua y la discriminación positiva de la legislación española hacia los naturales de los países latinoamericanos.Gairebé la meitat dels estrangers arribats a Espanya en els darrers anys són persones de nacionalitat d'algun país llatinoamericà, a la que tindríem d'afegir altres nacionalitats procedents del Sud i Centre Amèrica, protagonitzant, en bona part, l'acceleració dels fluxos i el creixement de la població estrangera resident a Espanya. El Cens de 2001 ens ofereix la oportunitat d'analitzar el perfil sociodemogràfic d'aquest col·lectiu, de forma agregada i per a les nacionalitats més representatives, tant en nombre, com per ésser considerades emergents (de recent però intens creixement). En l'article s'analitzen les seves característiques, des de l'estructura per sexe i edat fins la seva relació amb l'activitat i l'estructura de la llar i la vivenda, explicant l'aparent paradoxa de la precarietat que mostren els indicadors d'activitat i vivenda en contrast amb el capital social que el coneixement de la llengua i la discriminació positiva que la legislació espanyola confereix als naturals de països llatinoamericans.The aim of this paper is to connect two processes that have been analysed independently to date and that have characterised the housing experience of the Spanish population. On the one hand, the consequences induced by the high density of the Spanish urban spaces on other spatial spheres of people lives. On the other hand, the traditional presence and the recent expansion of second homes availability. In this context, we will demonstrate that, in Spain, a strong statistical relationship has been established between dwelling location in a very dense urban context and a greater probability of having second homes. In the scientific literature this relationship is better known as the "compensation hypothesis".Près de la moitié des étrangers qui sontarrivés en Espagne pendant les dernières années du XXe siècle et les premières du XXIe sont de nationalité latino-américaine, et sont responsables en grande partie de l'accélération des flux et de la croissance de la population étrangère résidente en Espagne. Lerecensement de 2001 nous permet de tracer un profil sociodémographique de cette population, de façon agrégée et pour les nationalités les plus représentatives, aussi bien en nombre, que du fait de leur croissance rapide récente. Ce profil est basé sur des caractéristiques comme la structure par sexe et âge, le type d'activité, la structure du ménage, le type de logement, et on cherche à expliquer le paradoxe apparent de la précarité que montrent les indicateurs d'activité et de logement qui contraste avec le capital social de cette population, du fait de la connaissance de la langue et de la discrimination positive de la législation espagnole envers les nationaux des pays latino-américains