Distritos Industriales e inmigración : el caso de la industria cerámica valenciana

Objeto: La relación entre los Distritos Industriales (DIs) y la inmigración ha sido estudiada hasta ahora a través de casos de las economías étnicas desarrolladas dentro de los DIs por parte de empresarios inmigrantes. En este estudio sostenemos que existe una interacción más general y compleja entre los dos fenómenos que puede dar lugar bien al desarrollo de economía étnicas, bien a la emergencia de enclaves migratorios (concentración de personas emigradas de una misma nacionalidad) dependiendo del grado de formalidad del DI y de las condiciones locales de los grupos inmigrados. A través del estudio de caso del DI cerámico de Castellón sugerimos que la interacción entre la oferta de empleo formal característica del sector cerámico y la existencia de una red de apoyo iniciada por la iglesia adventista, permitió a la población de origen rumano disponer de condiciones iniciales comparativamente favorables en relación a otros colectivos emigrantes, llegando a representar el 12% de la población total de la provincia en 2012. Diseño/Metodología: Se trata de un trabajo exploratorio y descriptivo basado en la observación participante realizada entre los meses de febrero a julio de 2016. Las actividades propias de la observación etnográfica se han complementado con documentación estadística y entrevistas abiertas a representantes de Iglesias, asociaciones caritativas, autoridades locales, el consulado rumano en Castelló, empresas orientadas a la población rumana (telefonía móvil y servicios de transporte), empresarios y expertos en el sector cerámico de Castellón.Aportaciones y Resultados: Tomando como ejemplo el DI cerámico de Castellón, mostramos como este DI contribuye a la creación de las condiciones que propician un enclave migratorio rumano excepcional tanto por su importancia demográfica como por la ausencia de conflicto o tensiones significativas. Proponemos que la oferta de empleo formal del DI aunque minoritaria en relación al total de empleos típicamente ocupados por emigrantes, tuvo un efecto positivo en las decisiones de sedentarización de esta población.Originalidad/Valor: Se trata de un estudio que combina disciplinas diferentes como la economía y la antropología para ofrecer una visión hasta ahora poco conocida de los efectos del DI cerámico en la inmigración. Por último, se propone un primer modelo general de interacción entre DI e inmigración.Objecte: La relació entre els Districtes Industrials (Dis) i la immigració ha estat estudiada fins ara a través de casos de les economies ètniques desenvolupades dins els dis per part d'empresaris immigrants. En aquest estudi sostenim que hi ha una interacció més general i complexa entre els dos fenòmens que pot donar lloc bé al desenvolupament d'economia ètniques, bé a l'emergència d'enclavaments migratoris (concentració de persones emigrades d'una mateixa nacionalitat) depenent del grau de formalitat del DI i de les condicions locals dels grups immigrats. A través de l'estudi de cas de la DI ceràmic de Castelló suggerim que la interacció entre l'oferta d'ocupació formal característica del sector ceràmic i l'existència d'una xarxa de suport iniciada per l'església adventista, va permetre a la població d'origen romanès disposar de condicions inicials comparativament favorables en relació a altres col·lectius emigrants, arribant a representar el 12% de la població total de la província en 2012.Disseny / Metodologia: Es tracta d'un treball exploratori i descriptiu basat en l'observació participant realitzada entre els mesos de febrer a juliol de 2016. Les activitats pròpies de l'observació etnogràfica s'han complementat amb documentació estadística i entrevistes obertes a representants d'Esglésies, associacions caritatives, autoritats locals, el consolat romanès a Castelló, empreses orientades a la població romanesa (telefonia mòbil i serveis de transport), empresaris i experts en el sector ceràmic de Castelló.Aportacions i resultats: Prenent com a exemple el DI ceràmic de Castelló, vam mostrar com aquest DI contribueix a la creació de les condicions que propicien un enclavament migratori romanès excepcional tant per la seva importància demogràfica com per l'absència de conflicte o tensions significatives. Proposem que l'oferta d'ocupació formal del DI encara que minoritària en relació al total de llocs de treball típicament ocupats per emigrants, va tenir un efecte positiu en les decisions de sedentarització d'aquesta població.Originalitat / Valor: Es tracta d'un estudi que combina disciplines diferents com l'economia i l'antropologia per oferir una visió fins ara poc coneguda dels efectes del DI ceràmic en la immigració. Finalment, es proposa un primer model general d'interacció entre DI i immigració.Purpose: The relationship between the Industrial Districts (DIs) and immigration has been studied up to now through cases of ethnic economies developed within the IDs by immigrant entrepreneurs. In this study we argue that there is a more general and complex interaction between the two phenomena that can lead to the development of ethnic economy, or to the emergence of migratory enclaves (concentration of emigrated people of the same nationality) depending on the degree of formality of the DI and the local conditions of immigrant groups. Through the case study of the ceramic DI of Castellón we suggest that the interaction between the formal employment offer characteristic of the ceramic sector and the existence of a support network initiated by the Adventist Church, allowed the Romanian population to have initial conditions comparatively favourable in relation to other migrant groups, reaching 12% of the total population of the province in 2012.Design / Methodology: This is an exploratory and descriptive work based on participant observation conducted between the months of February to July 2016. The activities of ethnographic observation have been complemented with statistical documentation and interviews open to representatives of churches, associations charities, local authorities, the Romanian consulate in Castellón, companies aimed at the Romanian population (mobile telephony and transport services), entrepreneurs and experts in the ceramic sector of Castellón.Contributions and Results: Taking the ceramic DI of Castellón as an example, we show how this DI contributes to the creation of the conditions that favour an exceptional Romanian migratory enclave both for its demographic importance and for the absence of conflict or significant tensions. We propose that the DI's formal employment offer, although minority in relation to the total number of jobs typically occupied by emigrants, had a positive effect on the sedentarization decisions of this population.Originality / Value: This is a study that combines different disciplines such as economics and anthropology to offer a hitherto little-known view of the effects of ceramic DI on immigration. Finally, a first general model of interaction between ID and immigration is proposed