Fate of cave bear in northeastern italy: anthropic impact, extinction chronology, stable isotope and genetic evidence

L’ós de les cavernes és un dels animals més emblemàtics del Pleistocè superior final a Europa i és una espècie molt ben coneguda per la quantitat de restes localitzades a múltiples coves. Malgrat això, alguns aspectes de la seva història evolutiva, com per exemple la interacció amb els humans, l’ecologia i la cronologia de la seva extinció són encara desconeguts a l’àrea mediterrània del Sud dels Alps. Aquesta recerca té com objectiu revisar el debat sobre l’extinció i la paleoecologia dels óssos de les cavernes, Ursus spelaeus (sensu lato), a partir de les anàlisis arqueozoològiques, tafonòmiques i químiques de les restes trobades en alguns jaciments del Paleolític mig i superior del Nord-est d’Itàlia: Rio Secco, Fumane, Buso doppio del Broion, Paina i Trenes Caves. Les restes d’ós de les cavernes són freqüentment recuperats a les coves i, en molts casos, representen els animals més abundants dels conjunts faunístics. Les restes analitzades provenen dels nivells datats entre 49-42 ky cal. BP (Rio Secco i Fumane) i 33-23 ky cal. BP (Buso doppio del Broion, Trene i Paina), i moltes d’elles estan associades a evidències de presència humana. Les anàlisis arqueozoològiques i tafonòmiques han estat dirigides a entendre el rol de l’impacte humà sobre les poblacions d’ós de les cavernes durant el citat rang temporal. Altres tècniques, com per exemple els isòtops estables, l’anàlisi ADN antic i datacions radiomètriques han estat aplicades als ossos d’aquests animals dels jaciments de Buso doppio del Broion, Trene i Paina Caves, per tal d’adquirir una visió detallada de la seva ecologia, dieta, dinàmica de població i cronologia de la seva extinció. Solament una perspectiva holística com la utilitzada en aquesta tesi doctoral pot aportar llum a aquest difícil tema sobre l’extinció d’un animal tan icònic com l’ós de les cavernes. Els articles realitzats durant el període de formació permeten assenyalar que la desaparició d’aquests animals al Nord-est d’Itàlia es va produir entre els 24-23 ky cal. BP. Aquest estudi permet suportar la idea d’un potencial impacte humà com un dels condicionants més significatius de la desaparició d’aquest animal no solament en aquesta àrea geogràfica, sinó a tota Europa.El oso de las cavernas es uno de los animales más emblemáticos del Pleistoceno superior final de Europa y es muy bien conocido como especie por la cantidad de restos localizados en múltiples cuevas. A pesar de esto, algunos aspectos relacionados con su historia evolutiva, como por ejemplo la interacción con los humanos, su ecología o la cronología de su extinción, son aún desconocidos en el área mediterránea del Sur de los Alpes. Esta investigación tiene como objetivo revisar el debate sobre la extinción y la paleoecología de los osos de las cavernas, Ursus spelaeus (sensu lato), a partir de los análisis arqueozoológicos, tafonómicos y químicos de los restos recuperados en algunos yacimientos del Paleolítico medio y superior del Nordeste de Italia: Rio Secco, Fumane, Buso doppio del Broion, Paina y Trenes Caves. Los restos de osos de las cavernas son frecuentemente recuperados en las cuevas y, en muchos casos, ellos representan a los animales más abundantes en los conjuntos faunísticos. Los restos analizados provienen de los niveles datados entre 49-42 ky cal. BP (Rio Secco i Fumane) i 33-23 ky cal. BP (Buso doppio del Broion, Trene i Paina), y muchos de ellos están asociados a evidencias de presencia humana. Los análisis arqueozoológicos y tafonómicos han estado dirigidos a entender el rol del impacto humano sobre las poblaciones de oso de las cavernas durante el citado rango temporal. Otras técnicas, como por ejemplo los isótopos estables, el análisis de ADN antiguo y las dataciones radiométricas han sido aplicadas a los huesos de estos animales en los yacimientos de Buso doppio del Broion, Trene i Paina Caves, para adquirir una visión detallada de su ecología, dieta, dinámica de poblaciones y cronología de su extinción. Solamente una perspectiva holística como la utilizada en esta tesis doctoral puede aportar luz a este difícil tema sobre la extinción de un animal tan icónico como el oso de las cavernas. Los artículos realizados durante el periodo de formación permitan señalar que la desaparición de estos animales se produjo en el Nordeste de Italia entre los 24-23 ky cal. BP. Este estudio permite soportar la idea de un potencial impacto humano como uno de los condicionantes más significativos de la desaparición de este animal no solo en esta área geográfica, sino en toda Europa.Cave bears was one of the most impressive animals of the Late Pleistocene in Europe and are well known from many caves. Despite the enormous quantities fossils unearthed, some aspects of their history/habits, such as interaction with humans, ecology and extinction chronology, are still little known from the Mediterranean area in the Southern Alps. This research aims at revisiting the debate about the extinction and paleoecology of cave bear, Ursus spelaeus (sensu lato), through archaeozoological, taphonomic and chemical analysis of the bones of this species, from Middle and Upper Palaeolithic sites of northeastern Italy. Key sites for this purpose are Rio Secco, Fumane, Buso doppio del Broion, Paina and Trene caves. Cave bear remains are very often found in these caves and, in several cases are the most frequent fossils found in the assemblages. The remains of cave bear analyzed came from layers dated 49 – 42 ky cal. BP (Rio Secco and Fumane) and 33 – 23 ky cal. BP (Buso doppio del Broion, Trene and Paina), most of them associated with evidence of human presence. Archaeozoological and taphonomic analysis were performed to better understand the role of human impact on cave bear populations during a wide span of time. Further techniques, such as a stable isotope, radiometric and ancient DNA analysis were applied to cave bear bones, selected from Buso doppio del Broion, Paina and Trene caves, in order to acquire a detailed picture of the ecology, diet, population dynamics and extinction chronology of cave bears. Only thanks this cross-disciplinary perspective was it possible to significantly improve our understanding of the difficult issue of extinction of this “iconic” animal. The articles made during this research indicate that the disappearance of these animals in Northeast Italy occurred between 24-23 ky cal. BP. This study supports the idea of a potential human impact as one of the most significant factors in the disappearance of this animal, not only in this geographical area, but throughout Europe