La eficacia de la prevención familiar del consumo de drogas en adolescentes

[spa] . Introducción La problemática del consumo de drogas con frecuencia se inicia durante la adolescencia, una etapa de transición fundamental para el adecuado desarrollo biopsicosocial. Este importante periodo evolutivo tiene ciertas características que incrementan la vulnerabilidad a conductas de riesgo. Las experiencias tempranas con las drogas tienen efectos de manera inmediata sobre la salud y el bienestar personal, pero también produce otros daños cuyos impactos se observan a largo plazo. La ciencia preventiva tiene el objetivo de mejorar la salud pública y disminuir los costes sociales, personales y económicos que genera el consumo de drogas. A través de diferentes estudios poblacionales sobre los factores de riesgo y protección se han conseguido identificar algunos de los predictores que predisponen al desarrollo de una relación problemática con las drogas. Estas investigaciones han demostrado de manera unánime que la familia y las dinámicas que se generan en torno a ella, son uno de los elementos más potentes a la hora de predecir y explicar el consumo de drogas y otros comportamientos de riesgo relacionados. Una vez reconocida la familia como fuente de vulnerabilidad y protección, los agentes de prevención comienzan a desarrollar estrategias de intervención y recursos basados en este microentorno. Un ejemplo de ello, son los programas socioeducativos - cuyo fin es reforzar el valor de la familia en la educación y la transmisión de modelos de conducta normativa - que fomenten las relaciones positivas entre padres e hijos y que contribuyan a la cohesión social a través de la influencia en múltiples contextos. Desde el nivel selectivo, estas intervenciones se dirigen a los grupos de mayor riesgo psicosocial. El Programa de Competencia Familiar 12-16 es la adaptación cultural del internacionalmente conocido Strengthening Families Program, un ejemplo de intervención selectiva basado en la evidencia para la prevención del consumo en adolescentes . Contenido de la investigación El objetivo de esta tesis es revisar las evidencias sobre eficacia de la intervención familiar selectiva, comprobar la inclusión de la perspectiva de género en la prevención familiar, examinar la eficacia diferencial de los programas familiares en función del género, y evaluar los resultados del Programa de Competencia Familiar en busca de perfiles específicos en base a las dinámicas familiares. Los resultados muestran que la intervención familiar es eficaz para mejorar las dinámicas familiares y la parentalidad positiva, aspectos que previenen el consumo en la adolescencia. Los tamaños del efecto más altos se encuentran en programas como el Strengthening Families Program, diseñado y orientado específicamente para producir mejoras en estas dimensiones. Con relación a la perspectiva de género se observa cómo su incorporación en la prevención familiar es limitada, aunque los análisis de resultados desagregados por sexo sí están más extendidos. Por otro lado, en cuanto al Programa de Competencia Familiar, se observan diferentes perfiles de familias al finalizar, agrupados en función de sus dinámicas familiares. . Conclusión A modo de conclusión, se discute la necesidad de realizar un esfuerzo por homogeneizar las metodologías de los programas preventivos con el fin de poder establecer comparaciones válidas y estudios más completos sobre su eficacia. También se argumenta la necesidad de seguir con la investigación que proviene desde la perspectiva de género, para incluirla en los diseños y probar su eficacia diferencial. Y, por último, se interpretan los efectos del Programa de Competencia Familiar en las dinámicas familiares al inicio y al final del programa y las posibles implicaciones sobre variables como la motivación, la participación o la intensidad de la intervención.[cat] . Introducción La problemàtica del consum de drogues amb freqüència s'inicia durant l'adolescència, una etapa de transició fonamental per a l'adequat desenvolupament biopsicosocial. Aquest important període evolutiu té certes característiques que incrementen la vulnerabilitat a conductes de risc. Les experiències primerenques amb les drogues tenen efectes de manera immediata sobre la salut i el benestar personal, però també produeixen altres danys i els impactes s'observen a llarg termini. La ciència preventiva té l'objectiu de millorar la salut pública i disminuir els costos socials, personals i econòmics que genera el consum de drogues. A través de diferents estudis poblacionals sobre els factors de risc i protecció s'han aconseguit identificar alguns dels predictors que predisposen a desenvolupar una relació problemàtica amb les drogues. Aquestes recerques han demostrat de manera unànime que la família i les dinàmiques que es generen entorn d'ella són un dels elements més potents a l'hora de predir i explicar el consum de drogues i altres comportaments de risc relacionats. Una vegada reconeguda la família com a font de vulnerabilitat i protecció, els agents de prevenció comencen a desenvolupar estratègies d'intervenció i recursos basats en aquest microentorn. Un exemple d'això són els programes socioeducatius - la finalitat dels quals és reforçar el valor de la família en l'educació i en la transmissió de models de conducta normativa - que fomentin les relacions positives entre pares i fills i que contribueixin a la cohesió social a través de la influència en múltiples contextos. Des del nivell selectiu, aquestes intervencions es dirigeixen als grups de major risc psicosocial. El Programa de Competència Familiar 12-16 és l'adaptació cultural de l'internacionalment conegut Strengthening Families Program, un exemple d'intervenció selectiva basada en l'evidència per a la prevenció del consum en adolescents. . Contenido de la investigación Els objectius d'aquesta tesi són revisar les evidències sobre l’eficàcia de la intervenció familiar selectiva, comprovar la inclusió de la perspectiva de gènere en la prevenció familiar, examinar l'eficàcia diferencial dels programes familiars en funció del gènere, i avaluar els resultats del Programa de Competència Familiar a la recerca de perfils específics sobre la base de les dinàmiques familiars. Els resultats mostren que la intervenció familiar és eficaç per a millorar les dinàmiques familiars i la parentalitat positiva, aspectes que prevenen el consum en l'adolescència. Els tamanys d’efecte més alts es troben en programes com el Strengthening Families Program, dissenyat i orientat específicament per a produir millores en aquestes dimensions. En relació a la perspectiva de gènere s'observa com la seva incorporació en la prevenció familiar és limitada, encara que les anàlisis de resultats desagregats per sexe sí que estan més esteses. D'altra banda, en quant al Programa de Competència Familiar, s'observen diferents perfils de famílies al finalitzar, agrupats en funció de les seves dinàmiques familiars. . Conclusión A manera de conclusió, es discuteix la necessitat de realitzar un esforç per homogeneïtzar les metodologies dels programes preventius amb la finalitat de poder establir comparacions vàlides i estudis més complets sobre la seva eficàcia. També s'argumenta la necessitat de seguir amb la recerca que prové des de la perspectiva de gènere, per a incloure-la en els dissenys i provar la seva eficàcia diferencial. I finalment, s'interpreten els efectes del Programa de Competència Familiar en les dinàmiques familiars a l'inici i al final del programa i les possibles implicacions sobre variables com la motivació, la participació o la intensitat de la intervenció.[eng] . Introducción The problem of drug abuse often begins during adolescence, a stage of transition that is fundamental for proper biopsychosocial development. This important evolutionary period has certain characteristics that increase vulnerability to risk behaviors. Early experiences with drugs have immediate effects on health and personal well-being, and also result in longer term harm. Prevention science aims to improve public health and reduce the social, personal, and economic costs generated by drug use. Through different population studies on risk and protective factors, it has been possible to identify some of the predisposing predictors to developing a problematic relationship with drugs. These studies have unanimously demonstrated that family and the dynamics generated around it are one of the most potent elements when it comes to predicting and explaining drug use and other related risk behaviors. Once the family is recognized as a source of vulnerability and protection, prevention agents begin to develop intervention strategies and resources based on this microenvironment. An example of this is socio-educational programs – whose aim is to strengthen the value of the family in education, and the transmission of models of normative behavior – which foster positive relationships between parents and children, and which contribute to social cohesion through their influence in multiple contexts. From the selective level, these interventions are directed at groups with the highest psychosocial risk. The Family Competence Program 12-16 is the cultural adaptation of the internationally known Strengthening Families Program, an example of evidence-based selective intervention for the prevention of teenage consumption. . Contenido de la investigación The objective of this thesis is to review the evidence on the effectiveness of selective family intervention, check on the inclusion of a gender perspective in family prevention, examine the differential effectiveness of family programs according to gender, and evaluate the results of the Family Competence Program in search of specific profiles based on family dynamics. The results show that family intervention is effective at improving family dynamics and positive parenting, aspects that prevent adolescent consumption. The largest effect sizes are found in programs such as the Strengthening Families Program, designed and oriented specifically to produce improvements in these dimensions. Regarding the gender perspective, we can see how its incorporation into family prevention is limited, although the analysis of results disaggregated by sex are more widespread. On the other hand, regarding the Family Competence Program, different family profiles are observed when finalized, grouped according to their family dynamics. . Conclusión By way of conclusion, the need to make an effort to homogenize the methodologies of preventive programs in order to establish valid comparisons and more complete studies on their effectiveness is discussed. The need to continue with research that comes from the gender perspective is also argued, to include it in designs and to test its differential effectiveness. Finally, the effects of the Family Competence Program are interpreted with regard to family dynamics at the beginning and end of the program, and possible implications on variables such as motivation, participation, and intensity of the intervention