Elogi del fragment

Presentació de la directora de la publicació del número 4, Rosa Alcoy; Encara que pugui semblar paradoxal, el contingut general d'aquest núm. 4 de MATERIA. Revista d'ART, perfila els seus «materials» més densos com a fragments d'un mosaic incomplet que ens fa pensar en algunes de les obsessions de la nostra disciplina. Fragmentar és trencar, separar, desunir, però el fragment evoca també la unitat perduda, el tot dispers, la globalitat desintegrada. Un fragment és un tros i, per consegüent, delata la mancança d'un o d'altres trossos. Potser sigui cert que cada vegada tenim més consciència de la parcialitat, de la dispersió, del negatiu, de l'incomplet, de la petjada, de la perifèria, de l'altre, de les sutures i les juntes, de les parts trencades, del buit i de la runa, del non finito, de l'informal, de la zona que roman fosca, virtual o en penombra, d'allò que ha estat destruït o perdut, en definitiva, d'un nores o d'un antivalor que esdevé la millor forma de copsar la presència i el valor. A més, sempre hi pot haver un engranatge que falta, una peça perduda, un graó esllavissat, una llacuna o un paisatge esvaït que tot ho dificulta o enrareix. La funció esdevé disfunció, el model inmodèlic, la certesa dubte. Però al mateix temps cal donar també la volta als problemes i convertir el fragment o, encara més, l'absència i la presència que en ell es congreguen, en indicis d'una història amb cos i ànima (o amb cap i peus si es prefereix un altre tipus de metàfora)