Arquitectura funeraria en el conjunto arqueológico Tell Keila : levantamiento, caracterización, y estado de conservación

[ES] La arquitectura funeraria de Tell Keila, mayoritariamente datada en la segunda Edad de Hierro, supone un eje primordial para la compresión del lugar, pues revela milenios de ocupación y supone un acercamiento a las formas de la vida y actividades mortuorias de sus habitantes. Una información histórica frágil y escasa, que debe ser documentada para abordar labores de conservación, difusión o investigación del patrimonio en Oriente Medio, el cual se encuentra en muchas ocasiones amenazado dada la carencia de mantenimiento y protección. El presente Trabajo de Final de Máster pretende generar documentación gráfica sobre esta arquitectura tradicional construida, durante la campaña de excavación arqueológica desarrollada en el año 2018. Para ello, se realizan levantamientos gráficos de cinco tumbas de geometría y dimensión variable mediante el sistema de medición tradicional, atendiendo a las condiciones socioeconómicas y socioculturales del lugar; así como un estudio fotogramétrico para la obtención de proyecciones de alzados y situación precisa de las características singulares. A partir de esta base gráfica se desarrolla el análisis, el cual consta de distintos aspectos: enumeración y clasificación de los diferentes elementos que las componen (salas, camas, nichos, arcosolios, etc.), su forma y función que desempeñan; contextualización tipológica con otros casos de estudio geográficamente cercanos o coetáneos, con el fin establecer relaciones históricas constructivas; identificación de los materiales empleados que se conservan y, donde sea visible, las técnicas o herramientas posibles de talla; e interpretación de los fenómenos de degradación que comprometen la preservación de los bienes, los agentes que los producen y el nivel de gravedad de los mismos. Por último, se incluyen las conclusiones referentes a la investigación, poniendo en valor aquello que ofrece el emplazamiento, así como una serie de reflexiones en torno a la importancia de documentación del patrimonio arquitectónico. En esta línea, el estudio podría completarse en un futuro dada la localización de otros cincuenta ejemplares en el lugar, algunos de los cuales ya se prevé su excavación en campañas futuras.[EN] Tell Keila’s funeral architecture, mostly dated in the II Iron Age, means an essential axis for the place’s understanding as well as a way of approaching to its inhabitants lifestyle and mortuary activities. A fragile and scanty historical information that should be documented in order to start researching, diffusion or preservation works of middle East heritage, which is normally threatened due to the lack of protection and maintenance. The present Master’s Thesis aims to generate new graphical documentation about this kind of built architecture, during the archaeological season carried out in 2018. To do so, several draftings have been made about five burial graves, with different geometry and sizes by a traditional measurement system, according to the place’s sociocultural and socioeconomic conditions; as well as a photogrammetrical study for the elevations projection and precise location of special features. The analysis is done based on these graphical drawings, and is made up of different points: the distinct parts of which are composed (rooms, benches, niches, arcosoliums, etc.) are listed and classified, including form and function; graves are typologically contextualized with some coetaneous or nearby ones, in order to lay down structural similarities; used and preserved materials are identified, as well as carve techniques or tools if possible; and degradations that compromise the archaeological remains are understood, with its level of severity and origin. Lastly, research findings are included, promoting its values and several thoughts about the importance of the architectural heritage documentation. The study can be completed in the future due to the existence of at least fifty burial graves along the tell’s surface, some of which are already planned to be excavated soon with the incoming archaeological seasons.[CA] L’arquitectura funerària de Tell Keila, majoritàriament datada a la segona Edat de Ferro, suposa un eix primordial per a la comprensió del lloc, revelant mil·lennis d’ocupació i suposant un acostament a les formes de vida i activitats mortuòries dels seus habitants. Una informació històrica fràgil i escassa, que ha de ser documentada per a abordar labors de conservació, difusió o investigació del patrimoni en l’Orient Mitjà, el qual es troba moltes vegades amenaçat donada l’absència de manteniment i protecció. El present Treball de Final de Màster pretén generar documentació gràfica sobre aquesta arquitectura tradicional construïda, durant la campanya d’excavació arqueològica desenrotllada l’any 2018. Per a això, es realitzen alçaments gràfics de cinc tombes de geometria i dimensió variable per mitjà del sistema de mesurament tradicional, atenent a les condicions socioeconòmiques i socioculturals del lloc; així com un estudi fotogramètric per a l’obtenció de projeccions d’alçats i situació precisa de les característiques singulars. A partir d’aquesta base gràfica es desenvolupa l’anàlisi, el qual consta de distints aspectes: s’enumeren i classifiquen els diversos elements que les componen (sales, llits, nínxols, arcosolis, etc.) , la seua forma i funció que exercixen; es contextualitzen tipològicament amb altres casos d’estudi geogràficament pròxims o coetanis, amb el fi d’establir relacions històriques constructives; s’identifiquen els materials utilitzats que es conserven i, on siga visible, les tècniques o ferramentes possibles de marques de tall; i s’interpreten els fenòmens de degradació que comprometen la preservació dels béns, els agents que els produïxen i el nivell de gravetat dels mateixos. Finalment, s’inclouen les conclusions referents a la investigació, posant en valor allò que oferix l’emplaçament, així com una sèrie de reflexions entorn la importància de documentació del patrimoni arquitectònic. A aquesta línia, l’estudi podria completar-se en un futur donada la localització d’altres cinquanta exemplars al lloc, alguns dels quals ja es preveu la seua excavació en campanyes futures.Manzano Fernández, S. (2019). Arquitectura funeraria en el conjunto arqueológico Tell Keila : levantamiento, caracterización, y estado de conservación. http://hdl.handle.net/10251/12633