El urbanismo de proximidad : la ciudad en movimiento

[ES] El trabajo consistirá en un estudio sobre la ciudad desde el punto de vista de los espacios públicos y los conflictos que se generan en ellos, analizando cómo las soluciones pueden venir desde la ciudadanía, haciendo frente al problema con la reflexión del usuario, y con el horizonte del corto plazo. Se trata de reforzar el concepto de que el problema nunca es el conflicto mismo, sino la forma de resolverlo. La primera parte se referirá a una aproximación teórica sobre la transformación de la ciudad pero desde el punto de vista que hemos hablado. Analizar los autores de referencia que han reflexionado sobre el papel que tienen asignado las personas hoy en el desarrollo urbano. Es decir, la ciudad como escenario de la vida colectiva cotidiana. Se refiere al urbanismo de emergencia, ese que, desde la pequeña escala y la inmediatez, transforma la ciudad. Con la convicción de que es posible plantear actuaciones mientras la administración requiere largos plazos para gestionar lo colectivo. El papel de nuevos agentes urbanos, como pueden ser los activistas, o los colectivos, junto con un conjunto de protagonistas tradicionales (organizaciones y asociaciones), generan una nueva manera de actuar, a veces efímera, a veces provisional, pero que transforma, produce confianza, y mejora las condiciones de vida de la ciudad. Además consigue que la ciudadanía se identifique con el medio urbano en el que convive, lo haga propio, mejorando así el concepto de pertenencia a una sociedad. Cabe destacar el valor de la provisionalidad o de la solución previa, "mientras tanto" llega la definitiva, en un marco social con tres condicionante: la escasez de medios económicos para abordar grandes intervenciones, la movilidad de las exigencias y las soluciones, y la necesidad de experimentar propuestas concretas para contrastar su efectividad. Esta es una parte básica para saber de dónde partimos, hacia dónde se orientan las aportaciones ya hechas. Se trata de analizar la importancia de la participación y el activismo como nuevos paradigmas del urbanismo del siglo XXI. Este apartado se abordará desde tres puntos básicos: - La legislación vigente - La aportación teórica de los autores de referencia - Las experiencias modélicas La segunda parte trata de completar ese soporte teórico con casos concretos referidos a la ciudad de Valencia, destacando la relevancia del activista y de los colectivos, como nuevo forma de agente urbano. Se plantearán unas fichas sobre conflictos urbanos donde detectar todo el proceso desde el origen hasta la solución adoptada, sea definitiva o provisional, analizando el papel de los diferentes protagonistas, los instrumentos, el desarrollo del conflicto, la repercusión social y las conclusiones. Se pretende obtener, a partir de esas fichas, un modelo que identifique la hoja de ruta de la conflictividad urbana. El objetivo es verificar la eficacia del hecho participativo, en sus diferentes formatos, y el nivel de satisfacción que genera dentro de la realidad urbana como nuevo instrumento de planificación urbana.[EN] The work will consist of a study about the city from the point of view of public spaces and the conflicts that are generated in them, analyzing how solutions can come from the citizenship, dealing with the problem with the reflection of the user, and with the short-term horizon. It is about reinforcing the concept that the problem is never the conflict itself, but the way to solve it. The first part will refer to a theoretical approach to the transformation of the city but from the point of view we have discussed. Analyze the reference authors who have reflected on the role assigned to people today in urban development. That is to say, the city as a setting for everyday collective life. It refers to emergency urbanism, that which, from the small scale and immediacy, transforms the city. With the conviction that it is possible to propose actions while the administration requires long deadlines to manage the collective. The role of new urban agents, such as activists, or collectives, together with a set of traditional protagonists (organizations and associations), generate a new way of acting, sometimes ephemeral, sometimes provisional, but which transforms, produces Confiança, and improves the living conditions of the city. It also ensures that citizens identify with the urban environment in which they live, make it their own, thus improving the concept of belonging to a society. It is worth noting the value of provisionality or the previous solution, "in the meantime" comes the definitive, in a social framework with three conditions: the scarcity of economic means to address major interventions, the mobility of demands and solutions, and the the need to experiment with concrete proposals to contrast their effectiveness. This is a basic part to know where we start from, where the contributions already made are oriented. The aim is to analyze the importance of participation and activism as new paradigms of urbanism in the 21st century. This section will be addressed from three basic points: - The current legislation - The theoretical contribution of the reference authors - The exemplary experiences The second part tries to complete this theoretical support with specific cases referring to the city of Valencia, highlighting the relevance of the activist and of the collectives, as a new form of urban agent. Some files on urban conflicts will be presented where the entire process can be detected from the origin to the solution adopted, whether definitive or provisional, analyzing the role of the different actors, the instruments, the development of the conflict, the social repercussion and the conclusions.[CA] El treball consistirà en un estudi sobre la ciutat des del punt de vista dels espais públics i els conflictes que es generen en ells, analitzant com les solucions poden venir des de la ciutadania, fent front al problema amb la reflexió de l’usuari, i amb l’horitzó del curt termini. Es tracta de reforçar el concepte que el problema mai és el conflicte mateix, sinó la forma de resoldre-ho. La primera part es referirà a una aproximació teòrica sobre la transformació de la ciutat però des del punt de vista que hem parlat. Analitzar els autors de referència que han reflexionat sobre el paper que tenen assignat les persones avui en el desenvolupament urbà. És a dir, la ciutat com a escenari de la vida col·lectiva quotidiana. Es refereix a l’urbanisme d’emergència, aqueix que, des de la xicoteta escala i la immediatesa, transforma la ciutat. Amb la convicció que és possible plantejar actuacions mentre l’administració requereix llargs terminis per a gestionar allò col·lectiu. El paper de nous agents urbans, com poden ser els activistes, o els col·lectius, juntament amb un conjunt de protagonistes tradicionals (organitzacions i associacions), generen una nova manera d’actuar, a vegades efímera, a vegades provisional, però que transforma, produeix confiança, i millora les condicions de vida de la ciutat. A més aconsegueix que la ciutadania s’identifique amb el seu entorn urbà, el faça propi, millorant així el concepte de pertinença a una societat. Cal destacar el valor de la provisionalitat o de la solució prèvia, “mentrestant” arriba la definitiva, en un marc social amb tres condicionants: l’escassetat de mitjans econòmics per a abordar grans intervencions, la mobilitat de les exigències i les solucions, i la necessitat d’experimentar propostes concretes per a contrastar la seua efectivitat. Aquesta és una part bàsica per a saber d’on partim, cap on s’orienten les aportacions ja fetes. Es d’analitzar la importància de la participació i l’activisme com a nous paradigmes de l’urbanisme del segle XXI. Aquest apartat s’abordarà des de tres punts bàsics: -La legilació vigent. -L’aportació teòrica dels autors de refència. -Les experìencies modèliques. La segona part tracta de completar aqueix suport teòric amb casos concrets referits a la ciutat de València, destacant la rellevància de l’activista i dels col·lectius, com a nou format d’agent urbà. Es plantejaran unes fitxes sobre conflictes urbans on detectar tot el procés des de l’origen fins a la solució adoptada, siga definitiva o provisional, analitzant el paper dels diferents protagonistes, els instruments, el desenvolupament del conflicte, la repercussió social I les conclusions. Es pretén obtenir, a partir d’aqueixes fitxes, un model que identifique el full de ruta d ela conflictivitat urbana. L’objectiu és verificar l’edifàcia del fet participatiu, en els seus diferents formats, I el nivell de satisfacció que genera dins de la realitat urbana com a nou instrument de planificació urbana.Precioso Cuerda, A. (2017). El urbanismo de proximidad : la ciudad en movimiento. http://hdl.handle.net/10251/11476