Estudio crítico lingüístico de publicaciones periodísticas sobre la crisis financiera en España

This thesis focuses on the linguistic study of publications on the financial crisis in Spain. It is a socioeconomic event that has impacted greatly on Spanish society and has generated a barrage of information that we have used as a documentary source. Our research has sought to examine the language used in newspaper articles about the financial crisis in Spain. The first objective was the compilation of a corpus of texts (3.2 million words), the Corpus of the Financial Crisis (CCF). It is sufficiently representative to develop a methodology for studying real samples of journalistic language about the financial crisis in Spain in a natural year (2012). The corpus, based on newspaper articles from El País and El Mundo, is a reflection of political bipartisanship in Spain at that moment in time. The possibilities, offered by the improvement in new technologies, with new digital formats have favoured the compilation, linked grouping, classification and analysis of journalistic texts. In this way, a specialized written corpus of newspaper articles has been designed and developed. The corpus is written text (newspaper articles), specialized (economic domain), synchronous (year 2012), closed, tag-coded and finite. We review the contributions of communication science theorists to show that the written work, which is sometimes instinctively carried out by journalists, has a theoretical argument behind it. We check how journalists elaborate information, across different genres, and how theories of communication influence them. We also show how information has been affected by the new forms of transmission of news, that is to say, with the expansion of social networks. It is often the case that more importance is given to the emotions generated by a story than to the facts themselves. We can verify how language is used as vehicle of knowledge exchange between government and society. Corpus Linguistics has provided the methodological basis for this thesis: we have reviewed the most relevant theoretical concepts and compared the different criteria when compiling, designing and analyzing a corpus. Computational analysis of the CCF began with the quantitative study of texts (frequencies, keywords, concordance lines, placements, recurrent patterns and clusters) to then carry out manually a more qualitative approach through the analysis and interpretation of individual texts. Our priority was to detect the semantic load and the stylistic resources contained in the publications on the financial crisis. For this reason, the social actors of the crisis (the twelve personalities of the public sphere with the highest rates of occurrence in each quarter of 2012) have been the thread of our corpus analysis. The method designed and implemented has provided evidence on certain semantic categories that co-appear with these entities. We have identified nuances in the message through evaluative labels and have detected terms, phrases and sentences that often realize rich ideologically loaded expressions in the texts. The final stages of the research have consisted in the manual analysis of complete texts (macrostructure and evaluative language) in order to establish a categorization of the sentiments expressed through different rhetorical figures. The creation of a journalistic corpus and its computational and linguistic analysis allows us to detect and analyze the evaluative language present in the texts, which are realized explicitly or implicitly and unmask evidences about political and ideological thinking. Detailed readings of full texts (editorials and letters to the director) show the intention and ideological position of the authors regarding the financial crisis.Esta tesis se centra en el estudio lingüístico de publicaciones sobre la crisis financiera en España. Se trata de un acontecimiento que ha impactado sobremanera en la sociedad española y que ha generado un aluvión de información que hemos aprovechado como fuente documental. La investigación desde sus inicios persiguió radiografiar el lenguaje utilizado en artículos sobre la crisis financiera. El primer objetivo ha sido realizar una recopilación de textos con los que se ha elaborado un corpus lingüístico, el Corpus de la Crisis Financiera (CCF), lo suficientemente representativo (3,2 millones de palabras) para desarrollar una metodología de estudio de muestras reales del lenguaje periodístico sobre la crisis financiera en España en un año natural (2012) en las dos publicaciones de referencia (reflejo del bipartidismo político) por aquel entonces, El País y El Mundo. Las posibilidades que aporta el avance de las nuevas tecnologías, con los nuevos formatos digitales han favorecido la compilación, agrupación vinculada, clasificación y análisis de los textos periodísticos. De este modo, se ha elaborado un corpus especializado, a partir de textos escritos, monolingüe, sincrónico (año 2012), cerrado, codificado mediante etiquetas y finito. Revisamos las aportaciones de los teóricos de las ciencias de la comunicación para demostrar que el trabajo de redacción, que en ocasiones los periodistas realizan de manera instintiva, tiene detrás de sí toda una argumentación teórica. Comprobamos cómo los periodistas elaboran las informaciones, a través de distintos géneros, y cómo influyen en ellos las teorías de la comunicación. También cómo se han visto afectadas las informaciones por las nuevas formas de transmisión de las noticias, es decir, con la expansión de las redes sociales. Es el caso, por ejemplo, de la posverdad, en que se da más importancia a las emociones que genera una noticia que a los hechos en sí. Podremos comprobar cómo el lenguaje empleado es el vehículo de intercambio de conocimiento entre el Gobierno y la sociedad. La Lingüística de Corpus ha proporcionado la base metodológica de trabajo: hemos revisado los conceptos teóricos más relevantes y comparado los diferentes criterios a la hora de recopilar, diseñar y analizar un corpus. El análisis del CCF comenzó con el estudio cuantitativo de sus textos (frecuencias, palabras clave, líneas de concordancia, colocaciones, patrones recurrentes y clústeres) de manera automática con herramientas informáticas para, a continuación, desarrollar la interpretación cualitativa. Nuestro fin prioritario fue detectar la carga semántica y los recursos estilísticos contenidos en las publicaciones sobre la crisis financiera. Para ello, los actores sociales de la crisis (las doce personalidades del ámbito público con mayores índices de aparición en cada trimestre del año 2012) han constituido el hilo conductor del análisis del CCF. El método diseñado e implementado ha proporcionado evidencias sobre determinadas categorías semánticas que co-aparecen con estas entidades. Se han identificado matices en el mensaje a través de etiquetas evaluativas y se han detectado términos, frases y oraciones que confieren al texto gran expresividad. Las últimas fases de la investigación han consistido en al análisis manual de textos completos (macroestructura y lenguaje evaluativo) para poder establecer una categorización de los sentimientos expresados mediante diferentes mecanismos y figuras retóricas. La creación de un corpus periodístico y su análisis informático y lingüístico nos permite detectar y analizar el lenguaje evaluativo presente en los textos de forma explícita o implícita y desenmascarar evidencias sobre pensamiento político e ideológico. Este último objetivo se alcanza ya al final de la investigación en que la lectura pormenorizada de textos completos (editoriales y cartas al director) muestra la intAquesta tesi se centra en l'estudi lingüístic de publicacions sobre la crisi financera a Espanya. És un esdeveniment que ha causat un gran impacte en la societat espanyola i ha generat una allau d'informació que hem aprofitat com a font documental. La investigació des dels seus inicis va tractar de radiografiar el llenguatge utilitzat en la premsa econòmica. El primer objectiu ha estat realitzar una recopilació de textos amb els quals s'ha elaborat un corpus lingüístic, el Corpus de la Crisi Financera (CCF), prou representatiu (3,2 milions de paraules) com per desenvolupar una metodologia d'estudi de mostres reals del llenguatge periodístic sobre la crisi financera a Espanya en un any natural (2012) en les dues publicacions de referència (reflex del bipartidisme polític) com han estat, El País i El Mundo. Les possibilitats que aporta el progrés de les noves tecnologies, amb els nous formats digitals, han afavorit la compilació, agrupació vinculada, classificació i anàlisi dels textos periodístics. D'aquesta manera, s'ha elaborat un corpus especialitzat, a partir de textos escrits, monolingüe, sincrònic (any 2012), tancat, codificat mitjançant etiquetes i finit. Fem una revisió de les aportacions dels teòrics de les ciències de la comunicació per demostrar que el treball de redacció, que en ocasions els periodistes realitzen de manera instintiva, té com a rerefons tota una argumentació teòrica. Comprovem com els periodistes elaboren les informacions a través de diferents gèneres, i com influeixen en ells les teories de la comunicació. També com s'han vist afectades les informacions per les noves formes de transmissió de les notícies, és a dir, amb l'expansió de les xarxes socials. És el cas, per exemple, de la posveritat, on es dóna més importància a les emocions que genera una notícia que als fets en si. Podrem comprovar com el llenguatge emprat és el vehicle d'intercanvi de coneixement entre el Govern i la societat. La Lingüística de Corpus ha proporcionat la base metodològica de treball: hem revisat els conceptes teòrics més rellevants i comparat els diferents criteris a l'hora de recopilar, dissenyar i analitzar un corpus. L'anàlisi del CCF va començar amb l'estudi quantitatiu dels seus textos (freqüències, paraules clau, línies de concordança, col·locacions, patrons recurrents i clústers) de manera automàtica amb eines informàtiques per a, a continuació, desenvolupar la interpretació qualitativa. La finalitat primera va ser detectar la càrrega semàntica i els recursos estilístics continguts en les publicacions sobre la crisi financera. Per aquesta raó, els actors socials de la crisi (les dotze personalitats de l'àmbit públic amb majors índexs d'aparició en cada trimestre de l'any 2012) han estat el fil conductor de l'anàlisi del CCF. El mètode dissenyat i implementat ha proporcionat evidències sobre determinades categories semàntiques que coapareixen amb aquestes entitats. S'han identificat matisos en el missatge a través d'etiquetes d'avaluació i s'han detectat termes, frases i oracions que confereixen al text gran expressivitat. Les últimes fases de la recerca han consistit en l'anàlisi manual de textos complets (macroestructura i llenguatge avaluatiu) per tal de poder establir una categorització dels sentiments expressats mitjançant diferents mecanismes i figures retòriques. La creació d'un corpus periodístic i la seva anàlisi informàtica i lingüística ens permet detectar i analitzar el llenguatge avaluatiu present en els textos de manera explícita o implícita i desemmascarar evidències sobre pensament polític i ideològic. Aquest últim objectiu s'aconsegueix ja al final de la investigació quan la lectura detallada de textos complets (editorials i cartes al director) mostra la intenció i posició dels autors respecte a la crisi financera.Gadea Boronat, L. (2017). Estudio crítico lingüístico de publicaciones periodísticas sobre la crisis financiera en España [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/9051