Tipificación ecológica y bromatológica de especies leñosas forrajeras, en la microcuenca del río Naranjo, San Marcos, Guatemala, 2014

[EN] In the department of San Marcos, Guatemala, in recent decades one of the aspects that has most worried the farmers is the low production they get from their crops and livestock species. There-fore it was decided to conduct the study "ecological bromatological typing and forage woody species in the watershed of the Naranjo River" The objectives of the research focus on establishing the biocli-matic features and ecological conditions where forage species de-velop Erytrhina berteroana Urb. (Miche or whistle), caudata Bohe-meria Swartz (cattle fattening or SACLA) Verbesina apleura SF Blake (copal), Polymnia maculata Cav. (Bilil or rod rocket) and Fuchsia arborescens L. (moradillo). Also, know the chemical composition of such species through phytochemical analysis, knowing the type of soil and identify agroforestry systems in the area of study and quantify their forage potential From the point of view bioclimatic study area it is characterized by the following indices: continentality (Ic) 2.2; termicidad (It) 3.9; ombrothermic (Io) 8.7; Annual positive temperature (Tp) 1.7 ° C; positive precipitation (Pp) 1458 mm and a mean annual tempera-ture (Tm) of 14 ° C. It corresponds to a climax vegetation of plu-viseasonal jungle. The soil is slightly acidic, rich in phosphorus, potassium and or-ganic matter, with a predominantly sandy texture. Regarding the nutritional value and pascícola taxa studied, the best results in crude protein content berteroana E. correspond to 30.7% (± 2.1), P. maculata 29.9% (± 0.4) and B. caudata 27.0% (± 3.3); while higher contents of crude fiber corresponded to E. berteroana with 29.1% (± 5.7) and F. arborescens with 19.8% (± 1.1), on a dry matter values correspond to the best B. caudata and V. apleura with 17.6% (± 4.2) and 16.3% (± 3.0) respectively. Note that the higher protein content is in the agroforestry sys-tem, with 91.72%, values obtained from the data reported by the laboratory of food science; predominant species in this system berteroana E., B. caudata, V. and P. maculata apleura; followed in order of importance with its plant components system strip crop-ping with 49.08 of protein, mainly com-posed by E. berteroana, P. maculata and V. apleura.[ES] En el departamento de San Marcos, Guatemala, en las últimas décadas uno de los aspectos que más ha preocupado a los productores agrícolas es la baja producción que obtienen de sus cultivos y especies pecuarias. Por lo anterior se decidió llevar a cabo el estudio "Tipificación ecológica y bromatológica de especies leñosas forrajeras, en la microcuenca del río Naranjo" Los objetivos de la investigación se centran en establecer las características bioclimáticas y condiciones ecológicas en donde se desarrollan las especies forrajeras Erytrhina berteroana Urb. (miche o pito), Bohemeria caudata Swartz (engorda ganado o sacla) Verbesina apleura S.F. Blake (copal), Polymnia maculata Cav. (bilil o vara de cohete) y Fuchsia arborescens L. (moradillo). Así mismo, conocer la composición bromatológica de dichas especies a través de análisis fitoquímicos, conocer el tipo de suelo e identificar los sistemas agroforestales en el área de estudio y cuantificar su potencial forrajero Desde el punto de vista bioclimático el área de estudio se caracteriza por los siguientes índices: continentalidad (Ic) 2,2; termicidad (It) 3,9; ombrotérmico (Io) 8,7; temperatura positiva anual (Tp) 1,7°C; precipitación positiva (Pp) 1458 mm y una temperatura media anual (Tm) de 14°C. Le corresponde una vegetación clímax propia de selva pluviestacional. Los suelos son de pH ligeramente ácido, ricos en fósforo, potasio y materia orgánica, con una textura predominantemente arenosa. Respecto al valor nutricional y pascícola de los taxones estudiados, los mejores resultados en contenido de proteína cruda corresponden a E. berteroana con 30,7% (±2,1), P. maculata 29,9% (±0,4) y B. caudata 27,0% (±3,3); mientras que los contenidos de fibra cruda más elevados correspondieron a E. berteroana con 29,1% (±5,7) y F. arborescens con 19,8% (±1,1), respecto a materia seca los mejores valores corresponden a B. caudata y V. apleura con 17,6% (±4,2) y 16,3% (±3,0) respectivamente. Cabe destacar que el mayor contenido de proteína se encuentra en el sistema agrosilvopastoril, con 91,72%, valores obtenidos de los datos reportados por el laboratorio de bromatología; predominando en este sistema las especies E. berteroana, B. caudata, V. apleura y P. maculata; le sigue en orden de importancia con sus componentes vegetales el sistema de cultivos en fajas con 49,08 de proteína, com-puesto principalmente por E. berteroana, P. maculata y V. apleura.[CA] En el departament de San Marcos, Guatemala, en les últimes dècades un dels aspectes que més ha preocupat als productors agrí-coles és la baixa producció que obtenen dels seus cultius i espècies pecuàries. Per l'anterior es va decidir dur a terme l'estudi "Tipificació ecològica i bromatològica d'espècies llenyoses farratgeres, a la mi-croconca del riu Taronger" Els objectius de la recerca es centren en establir les característi-ques bioclimàtiques i condicions ecològiques on es desenrrollen les espècies farratgeres Erytrhina berteroana Urb. (Miche o xiulet), Bohemeria caudata Swartz (engreixa bestiar o sacla) Verbesina apleura SF Blake (copal), Polymnia maculata Cav. (bilil o vara de coet) i Fuchsia arborescens L. (Moradillo). Així mateix, conèixer la composició bromatològica d'aquestes espècies a través d'anàlisis fitoquímics, conèixer el tipo de sòl i identificar els sistemes agroforestals a l'àrea d'estudi i quantificar el seu potencial farratger Des del punt de vista bioclimàtic l'àrea d'estudi es caracteritza pels siguientes índices: continentalitat (Ic) 2,2; termicitat (It) 3,9; ombrotèrmic (Io) 8,7; temperatura positiva anual (Tp) 1,7 ° C precipitació positiva (Pp) 1.458mm i una temperatura mitjana anual (t) de 14 ° C. Li correspon una vegetació clímax propi de selva pluviestacional. Les terres són de pH lleugerament àcid, riques en fòsfor, potassi i matèria orgànica, amb una textura predominantment sorrenca. Pel que fa al valor nutricional i pratícola dels tàxons estudiats, els millors resultats en contingut de proteïna crua corresponen a I. berteroana amb 30,7% (± 2,1), P. maculata 29,9% (± 0,4) i B. caudata 27,0% (± 3,3) mentre que els continguts de fibra crua més elevats van corres-pondre a E. berteroana amb 29,1% (± 5,7) i F. arborescens con 19,8% (± 1,1), respecte a matèria seca els millors valors corresponen a B. caudata i V. apleura amb 17,6% (± 4,2) i 16,3% (± 3,0) respectiva-ment. Cal destacar que el major contingut de proteïna es troba en el sis-tema agrosilvopastoril, en el qual en fer la sumatòria de les espècies que el componen s'obté un 91,2%, valors obtinguts en funció de les dades reportats pel laboratori de bromatologia; predominant en aquest sistema les espècies E. berteroana, B. caudata, V. apleura i P. maculata; el segueix en ordre d'importància amb els seus compo-nents vegetals el sistema de cultius en faixes amb 49,08 % de pro-teïna, compost principalment per E. berteroana, P. maculata i V. apleura.Ruíz Mazariegos, RF. (2016). Tipificación ecológica y bromatológica de especies leñosas forrajeras, en la microcuenca del río Naranjo, San Marcos, Guatemala, 2014 [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/6367