LA TRANSFORMACIÓN DEL TIMBRE DEL PIANO: DESDE SU EVOLUCIÓN MECÁNICA HASTA LAS TÉCNICAS EXTENDIDAS, MEDIANTE ELEMENTOS INTERNOS, EXTERNOS Y ELECTRÓNICOS

[EN] SUMMARY (English) THE TRANSFORMATION OF THE TIMBRE OF PIANO: SINCE ITS MECHANICAL EVOLUTION TO EXTENDED TECHNIQUES, THROUGH INTERNAL, EXTERNAL AND ELECTRONIC ELEMENTS. This research deals with the study of piano timbre throughout its historical evolution from organological, artistic, social and technological perspectives. Since its genesis, the piano has been of interest to musicians, fans, artists, artistic movements, etc., who in one way or another have shaped the instrument and sound depending on the use and needs, identifying areas domestic, professional, creative and artistic they demanded. Considering these reasons, this thesis analyzes and explains the contexts and situations that have led to the constant changes of the instrument, both form and sound: the demand for more expressive qualities of sound and flow that originated the fortepiano; the growth of the bourgeoisie led to an expansion of the music on the piano found its means of dissemination; composers found in it a powerful tool for creating, generating a nutritious and constant relationship of mutual growth between instrument and work; the Industrial Revolution was a technological leap that made affordable the piano, bringing it closer to the homes; automation tools paved the way for record systems and reproduction of music without an performer; its peak during Romanticism led it to be subjected to hostilities by the plastic art of later centuries, as Fluxus; and the emergence of electronics and computers has created new evolutions of the instrument, giving it unlikely sonic possibilities. All these processes did not happen in a linear fashion or were subject to a single reason, but contributed to the evolution of the piano timbre, enriching its nuances and transforming through unorthodox procedures in the production of sound, such as extended techniques. This thesis describes, explores and analyzes the extended processing techniques ringer from different angles, exposing the product of his study. One goal of this research is to demonstrate, through the study of the evolution of the piano from its beginnings to the present, that unlike other orchestral instruments, processing continues and remains a source of inspiration for the development of future systems based on its philosophy and technology. Another objective is to deepen the knowledge of their timbral complexity, through its harmonic spectrum analysis and knowledge of new sonic possibilities derived from its evolution and manipulation techniques timbre. For this purpose, the methodology used in this thesis has developed both the theoretical and experimental level, from various perspectives: firstly, by the historical study of the origin and evolution of the piano as an instrument designed for use purely musical; secondly, from the analysis of noise, ringing and the evolution of the parameters in the construction of the instrument; and finally, by investigating changes in the acoustic piano through the use and experimentation with extended techniques; also considering the study of it as an art object, due to its attraction, visual and performative use exerted on contemporary art movements. In addition, a comprehensive study on the growing evolutionary path included piano, from its automation and incorporation of digital and computer systems that have served as a point of inspiration for developing new instruments (synthesizer and related devices, MIDI systems, etc.) and forms of composition related to them.[ES] RESUMEN (Castellano) LA TRANSFORMACIÓN DEL TIMBRE DEL PIANO: DESDE SU EVOLUCIÓN MECÁNICA HASTA LAS TÉCNICAS EXTENDIDAS, MEDIANTE ELEMENTOS INTERNOS, EXTERNOS Y ELECTRÓNICOS. La presente investigación aborda el estudio del timbre del piano a lo largo de su evolución histórica, desde perspectivas organológicas, artísticas, sociales y tecnológicas. Desde su génesis, el piano ha sido objeto de interés de músicos, aficionados, creadores, movimientos artísticos, etc., quienes de un modo u otro han ido dando forma al instrumento y a su sonido en función del uso y las necesidades, que los ámbitos domésticos, profesionales, creativos y artísticos demandaban. Considerando estos motivos, la presente tesis analiza y expone los contextos y las situaciones que han propiciado las constantes transformaciones del instrumento, en su forma y sonido: la demanda de mayores calidades expresivas y del caudal sonoro que dio origen al fortepiano; el crecimiento de la burguesía propició una expansión de la música que encontró en el piano su medio de difusión; los compositores encontraron en él una poderosa herramienta para la creación, generando una nutritiva y constante relación de crecimiento mutuo entre instrumento y obra; la revolución industrial supuso un salto tecnológico que hizo asequible el piano, acercándolo a los hogares; la automatización del instrumento abrió el camino a los sistemas de registro y a la reproducción de la música sin intérprete; su auge durante el Romanticismo le llevó a ser objeto de hostilidades por parte de la vanguardia plástica de siglos posteriores, como Fluxus; y la irrupción de la electrónica y la computación ha generado nuevas evoluciones del instrumento, dotándolo de posibilidades sonoras inverosímiles. Todos estos procesos no sucedieron de forma lineal ni estaban sujetas a una única razón, pero contribuyeron a la evolución del timbre del piano, enriqueciéndolo, matizándolo y transformándolo a través de procedimientos poco ortodoxos en la producción del sonido como son las técnicas extendidas. Esta tesis describe, explora y analiza las técnicas de transformación del timbre desde diferentes ángulos, exponiendo el resultado de su estudio. Uno de los objetivos de esta investigación es demostrar, mediante el estudio de la evolución del piano desde sus antecedentes hasta la actualidad, que al contrario que otros instrumentos orquestales, su transformación continúa, y sigue siendo una fuente de inspiración para el desarrollo de sistemas futuros, basados en su filosofía y su tecnología. Y otro objetivo es profundizar en el conocimiento de su complejidad tímbrica, por medio del análisis de su espectro armónico y el conocimiento de las nuevas posibilidades sonoras derivadas de su evolución y las técnicas de manipulación de su timbre. Para ello, la metodología empleada en esta tesis se ha desarrollado tanto a nivel teórico como experimental, desde varias perspectivas: en primer lugar, mediante el estudio histórico del origen y la evolución del piano como instrumento pensado para un uso meramente musical; en segundo lugar, desde el análisis de la acústica, el timbre y la evolución de los parámetros en la construcción del instrumento; y por último, mediante la investigación de las transformaciones acústicas del piano a través del uso y la experimentación con técnicas extendidas; considerando también el estudio del mismo como objeto artístico, por la atracción, uso visual y performático que ejerció sobre los movimientos artísticos contemporáneos. Además, se incluye un amplio estudio sobre la creciente vía evolutiva del piano, a partir de su automatización y la incorporación de sistemas digitales e informáticos, que han servido como punto de inspiración para el desarrollo nuevos instrumentos (sintetizador y dispositivos afines, sistemas MIDI, etc.) y las formas de composición relacionadas con ellos.[CA] RESUM (Català) LA TRANSFORMACIÓ DEL TIMBRE DEL PIANO: DES DE LA SEVA EVOLUCIÓ MECÀNICA FINS A LES TÈCNIQUES ESTESES, MITJANÇANT ELEMENTS INTERNS, EXTERNS I ELECTRÒNICS. La present recerca aborda l'estudi del timbre del piano al llarg de la seva evolució històrica, des de perspectives organològiques, artístiques, socials i tecnològiques. Des del seu gènesi, el piano ha estat objecte d'interès de músics, aficionats, creadors, moviments artístics, etc., els qui d'una manera o altra han anat donant forma a l'instrument i al seu so en funció de l'ús i les necessitats, que els àmbits domèstics, professionals, creatius i artístics demandaven. Considerant aquests motius, la present tesi analitza i exposa els contextos i les situacions que han propiciat les constants transformacions de l'instrument, en la seva forma i so: la demanda de majors qualitats expressives i del cabal sonor que va donar origen al fortepiano; el creixement de la burgesia va propiciar una expansió de la música que va trobar en el piano el seu mitjà de difusió; els compositors van trobar en ell una poderosa eina per a la creació, generant una nutritiva i constant relació de creixement mutu entre instrument i obra; la revolució industrial va suposar un salt tecnològic que va fer assequible el piano, apropant-ho a les llars; l'automatització de l'instrument va obrir el camí als sistemes de registre i a la reproducció de la música sense intèrpret; el seu auge durant el Romanticisme li va portar a ser objecte d'hostilitats per part de l'avantguarda plàstica de segles posteriors, com Fluxus; i la irrupció de l'electrònica i la computació ha generat noves evolucions de l'instrument, dotant-ho de possibilitats sonores inversemblants. Tots aquests processos no van succeir de forma lineal ni estaven subjectes a una única raó, però van contribuir a l'evolució del timbre del piano, enriquint-ho, matisant-ho i transformant-ho a través de procediments poc ortodoxos en la producció del so com són les tècniques esteses. Aquesta tesi descriu, explora i analitza les tècniques esteses de transformació del timbre des de diferents angles, exposant el producte del seu estudi. Un dels objectius d'aquesta recerca és demostrar, mitjançant l'estudi de l'evolució del piano des dels seus antecedents fins a l'actualitat, que al contrari que altres instruments orquestrals, la seva transformació continua, i segueix sent una font d'inspiració per al desenvolupament de sistemes futurs, basats en la seva filosofia i la seva tecnologia. I un altre objectiu és aprofundir en el coneixement de la seva complexitat tímbrica, per mitjà de l'anàlisi del seu espectre harmònic i el coneixement de les noves possibilitats sonores derivades de la seva evolució i les tècniques de manipulació del seu timbre. Per a això, la metodologia emprada en aquesta tesi s'ha desenvolupat tant a nivell teòric com experimental, des de diverses perspectives: en primer lloc, mitjançant l'estudi històric de l'origen i l'evolució del piano com a instrument pensat per a un ús merament musical; en segon lloc, des de l'anàlisi de l'acústica, el timbre i l'evolució dels paràmetres en la construcció de l'instrument; i finalment, mitjançant la recerca de les transformacions acústiques del piano a través de l'ús i l'experimentació amb tècniques esteses; considerant també l'estudi del mateix com a objecte artístic, per l'atracció, ús visual i performàtica que va exercir sobre els moviments artístics contemporanis. A més, s'inclou un ampli estudi sobre la creixent via evolutiva del piano, a partir de la seva automatització i la incorporació de sistemes digitals i informàtics, que han servit com a punt d'inspiració per al desenvolupament nous instruments (sintetitzador i dispositius afins, sistemes MIDI, etc.) i les formes de composició relacionades amb ells.Pérez Hernández, P. (2016). LA TRANSFORMACIÓN DEL TIMBRE DEL PIANO: DESDE SU EVOLUCIÓN MECÁNICA HASTA LAS TÉCNICAS EXTENDIDAS, MEDIANTE ELEMENTOS INTERNOS, EXTERNOS Y ELECTRÓNICOS [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/6326