Neologia lèxica catalana a l’àrea temàtica de la gastronomia: anàlisi quantitativa i qualitativa d’un exemplar de la revista gastronòmica Cuina

Treball de fi de grau en Llengües aplicades. Tutor: Mario Bisiada.La neologia lèxica és un reflex de l’evolució de la llengua, però alhora de la societat i dels seus canvis. La gastronomia, dins d’aquesta societat, s’innova constantment a causa de la internacionalització i l’aparició de noves tendències. En català, no existeixen estudis previs que analitzin les noves unitats lèxiques a l’àrea temàtica de la gastronomia. Per aquest motiu, l’objectiu d’aquest treball és realitzar una anàlisi quantitativa i qualitativa dels neologismes que s’han incorporat al camp de la gastronomia, agafant com a corpus un exemplar de l’any 2018 de la revista gastronòmica Cuina. Aquesta anàlisi m’ha permès contestar les preguntes de partida i la hipòtesi inicial, principalment centrades en com s’han creat els neologismes del corpus. Per fer l’anàlisi he treballat amb un corpus format per 134 neologismes, extrets prèviament de la revista seguint el criteri lexicogràfic. Els resultats indiquen la varietat dels processos de formació dels neologismes del corpus de buidatge: hi ha 73 neologismes formals, 49 manlleus i 12 neologismes semàntics. Dins els neologismes formals, el procés de sintagmació és el més freqüent, seguit de la derivació. Això indica que els textos d’aquest gènere no segueixen la tendència de la neologia catalana actual i que presenten una particularitat pel que fa a la innovació lèxica. En referència als manlleus, els més freqüents provenen de l’anglès, però destaca també la presència de mots de llengües llunyanes al català com el japonès o el xinès. Finalment, la majoria dels neologismes semàntics són fruit d’una extensió del significat ja documentat d’aquestes paraules.La neología léxica es un reflejo de la evolución de la lengua, pero también de la sociedad y de sus cambios. La gastronomía, dentro de esta sociedad, está en continua innovación a causa de la internacionalización y de la aparición de nuevas tendencias. En catalán no existen estudios previos que analicen las nuevas unidades léxicas del área temática de la gastronomía. Por este motivo, el objetivo de este trabajo es realizar un análisis cuantitativo y cualitativo de los neologismos que se han incorporado en la gastronomía, tomando como corpus un ejemplar del 2018 de la revista gastronómica Cuina. Este análisis me ha permitido contestar las preguntas iniciales y la hipótesis, principalmente centradas en cómo se han creado los neologismos del corpus. Para realizar el análisis he trabajado con un corpus formado por 134 neologismos, extraídos previamente de la revista siguiendo el criterio lexicográfico. Los resultados indican la variedad de los procesos de formación de los neologismos del corpus: 73 neologismos formales, 49 préstamos y 12 neologismos semánticos. Dentro de los neologismos formales, el proceso de sintagmación es el más frecuente, seguido de la derivación. Esto indica que los textos de este género no siguen la tendencia de la neología catalana actual y que presentan una particularidad en referencia a la innovación léxica. Los préstamos más frecuentes provienen del inglés, pero destaca también la presencia de palabras de lenguas alejadas del catalán como el japonés o el chino. Finalmente, la mayoría de los neologismos semánticos son fruto de una extensión del significado ya documentado de estas palabras.Lexical neology is a reflection not only of language evolution but also of the society and its changes. Gastronomy, in this society, is in continual innovation due to the internationalisation and the appearance of new trends. In Catalan, there are no previous studies that analyse the new lexical units in the thematic area of gastronomy. For this reason, the objective of this study is to carry out a quantitative and qualitative analysis of the neologisms that have been incorporated into the field of gastronomy, taking as a corpus a copy of the food magazine Cuina. This analysis has allowed me to answer the starting questions and the initial hypothesis, mainly focused on how the neologisms of the corpus have been created. To analyse them I’ve worked with a corpus formed by 134 neologisms, previously extracted from the magazine following the lexicographical criteria. The results indicate the variety of formation processes of the corpora: 73 formal neologisms, 49 loanwords and 12 semantic neologisms. In formal neologisms, the process of sintagmació is the most frequent, followed by derivation. This indicates that the texts of this genre do not follow the tendency of current Catalan neology and that they present a peculiarity regarding lexical innovation. About the loanwords, the most frequent ones come from English, but there is also the presence of words from languages remote to Catalan such as Japanese or Chinese. Finally, most semantic neologisms are the result of an extension of the already documented meaning of these words