Deute públic i renda censalista al País Valencià en el segle XV. Una proposta d’interpretació

The emergence of the new taxation –of the Crown, the cities and the kingdom– was undoubtedly one of the main political and economic transformations of the late Middle Ages. With taxes a consolidated public debt appeared, which in the Crown of Aragon developed by means of censals, a financial instrument similar to the French rentes constituées or English perpetual annuities. On the basis of the case of Valencia, an attempt can be made to estimate the amount of income generated by public debt in the region and how it was distributed from the geographical and social perspective. Thus, this article studies at what levels of the urban network these resources were concentrated and which social groups were their main beneficiaries, with special attention being paid to the nobility, who found in this form of income a supplement to declining or insufficient feudal rents at a time of social restructuring.L’emergència de la nova fiscalitat –de la Corona, de les ciutats i del regne– va ser, sens dubte, una de les grans transformacions polítiques i econòmiques del final de l’edat mitjana. Amb l’impost va aparèixer un deute públic consolidat que, en la Corona d’Aragó, es va desenvolupar mitjançant el censal, un instrument financer semblant a les rentes constituées franceses o les perpetual annuities angleses. A partir del cas del País Valencià, pot assajar-se una estimació del volum de rendes generat pel deute públic i de com es distribuïen des del punt de vista geogràfic i social. Així doncs, en aquest article s’estudia en quins nivells de la xarxa urbana es concentraven aquests recursos i quins grups socials eren els seus principals beneficiaris, amb especial atenció a la noblesa, que va trobar en aquesta forma d’ingressos un complement al declivi o a la insuficiència de la renda feudal en una època de reestructuració de la societat