El conde duque de Olivares ante la Guerra de los Treinta Años : ¿Una gran estrategia?

La tradición historiográfica anterior a 1914 interpretó la Guerra de los Treinta Años con una carga simbólica y emocional que hoy parece olvidada. Los historiadores anglosajones y germánicos, desde Schiller, confirieron al conflicto una fuerte carga emotiva; en su opinión, en dicho conflicto se puso en juego el futuro de la libertad. Contemplado como un pulso entre las fuerzas contrarreformistas antimodernas y las que defendían las libertades de conciencia y de mercado, la posición de Olivares se coloca justamente en un punto contradictorio pues quiso reformar España, pero en su acción exterior se condujo por motivaciones ideológicas, a diferencia de Richelieu que se condujo con pragmatismo en ambos planos.La tradició historiogràfica anterior a 1914 va interpretar la Guerra dels Trenta Anys amb unacàrrega simbòlica i emocional que avui sembla oblidada. Els historiadors anglosaxons i germànics,des de Schiller, van conferir al conflicte una forta càrrega emotiva; en llur opinió, enaquest conflicte s'hi posà en joc el futur de la llibertat. Contemplat com un pols entre les forcescontrareformistes antimodernes i les que defensaven les llibertats de consciència i de mercat, laposició d'Olivares se situa justament en un punt contradictori, atès que va voler reformar Espanya,però en la seva acció exterior es va guiar per motivacions ideològiques, a diferència deRichelieu, que es va guiar amb pragmatisme en tots dos nivells.The Historiographic tradition before 1914 interpreted the Thirty Years War with a symbolic and emotional burden that today seems forgotten. Angloamerican and Germanic historians, from Schiller, gave the conflict a strong emotional charge, in their opinion, in this conflict the future of freedom was put at stake. Contemplated as a pulse between the forces against modern antireformists and those defending freedom of conscience and market, the position of Olivares is placed precisely in a contradictory point because he wanted to reform Spain but in its external action it was led by ideological motives, unlike Richelieu that was conducted with pragmatism in both areas