Estudio psicopatológico de los hijos de pacientes con Trastorno Mental Severo

Els fills de pacients amb malalties psiquiàtriques greus constitueixen un grup d'alt risc de patir algun trastorn psicopatològic. Aquest risc es veu incrementat per la demora en la realització d'un diagnòstic precoç. L'objectiu principal d'aquesta tesi és estudiar l'estat actual i el possible risc de patir psicopatologia per part dels fills menors d'edat que conviuen amb un pare o una mare diagnosticat de TMS (Trastorn Mental Sever), pel qual es visita al Centre de Salut Mental de Adults de la Fundació Hospitalària Sant Pere Claver. En aquest estudi s'utilitza l'observació indirecta des de la perspectiva dels mixed methods, amb l'objectiu d'aprofundir en l'avaluació de l'estat de salut dels menors, i identificar factors de risc i de protecció en la població estudiada. Partint dels resultats obtinguts es discuteixen les característiques i els efectes de la malaltia parental en la descendència. Els resultats mostren que conviure amb un progenitor amb TMS té conseqüències negatives, però també comporta aspectes positius vinculats a la resiliència. L'equilibri entre aquests factors positius i negatius és fonamental en el desenvolupament dels fills o en que a aquests se'ls manifesti la patologia. Per al progrés en una d'aquestes dues direccions, adquireixen un paper fonamental el context psicosocial, el potencial biològic del menor, i una intervenció ràpida i eficaç en la família. A partir de les dades obtingudes s'observa el valor de la detecció precoç per a l'orientació, el diagnòstic i el tractament i el seguiment d'aquests joves. Aquests descobriments poden representar les bases per al desenvolupament d'un programa d'intervenció que ajudi a prevenir o a evitar la cronificació de les possibles alteracions emocionals en nens i adolescents. Aquest programa tendria com a objectiu facilitar una intervenció terapèutica primerenca per promoure l'enfortiment dels aspectes sans de la personalitat i una reducció de la patologia. Un diagnòstic precoç de la patologia en la descendència permet un abordatge en fases inicials, el que suposa un millor pronòstic.Los hijos de pacientes con enfermedades psiquiátricas graves constituyen un grupo de alto riesgo de padecer algún trastorno psicopatológico. Este riesgo se ve incrementado por la demora en la realización de un diagnóstico precoz. El objetivo principal de esta tesis es estudiar el estado actual y el posible riesgo de sufrir psicopatología de los hijos menores de edad que conviven con un padre o una madre diagnosticados de TMS (Trastorno Mental Severo), por el cual se visita en el Centre de Salut Mental de Adults de la Fundació Hospitalaria Sant Pere Claver. En este estudio se utiliza la observación indirecta desde la perspectiva de los mixed methods, con el objetivo de profundizar en la evaluación del estado de salud de los menores, e identificar factores de riesgo y de protección en la población estudiada. Partiendo de los resultados obtenidos se discuten las características y los efectos de la enfermedad parental en la descendencia. Los resultados muestran que convivir con un progenitor con TMS tiene consecuencias negativas, pero también conlleva aspectos positivos vinculados a la resiliencia. El equilibrio entre estos factores positivos y negativos es fundamental en el desarrollo sano de los hijos o en que a éstos se les manifieste patología. Para el progreso en una de estas dos direcciones, adquieren un rol fundamental el contexto psicosocial, el potencial biológico del menor, y una intervención rápida y eficaz en la familia. A partir de los datos obtenidos se observa el valor de la detección precoz para la orientación, el diagnóstico y el tratamiento y el seguimiento de estos jóvenes. Estos hallazgos pueden representar las bases para el desarrollo de un programa de intervención que ayude a prevenir o a evitar la cronificación de las posibles alteraciones emocionales en niños y adolescentes. Este programa tendría el fin de facilitar una intervención terapéutica temprana para promover el fortalecimiento de los aspectos sanos de la personalidad y una reducción de la patología. Un diagnóstico precoz de la patología en la descendencia permite un abordaje en fases iniciales, lo que supone un mejor pronóstico.The children of patients with severe mental illness constitute a group at high risk of suffering from psychopathological disorders. This risk is increased by the delay of an early diagnosis. The main objective of this thesis is to study the current state and the possible risk of psychopathology in children living with a father or mother diagnosed with SMD (Severe Mental Disorder), whom is being treated at the Centre de Salut Mental de Adults of the Fundació Hospitalaria Sant Pere Claver. In this study, indirect observation is used from the perspective of mixed methods, with the aim of deepening the assessment of the health status of minors, and identifying risks and protection factors in the studied population. Based on the obtained results, the characteristics and effects of the parental disease in offspring are discussed. The results show that living with a parent with SMD has negative consequences, but it also has positive aspects linked to resilience. The balance between these positive and negative factors is fundamental in determining the healthy development of the children or the occurrence of a pathology. The psychosocial context, the biological potential of the minor, and a rapid and effective intervention in the family acquire a fundamental role in progressing in one of these two directions. Based on the data obtained, the value of early detection for orientation, diagnosis and treatment and follow-up of these young people is observed. These findings may represent the basis for the development of an intervention program that helps prevent or avoid the chronification of possible emotional disturbances in children and adolescents. This program is aimed at facilitating an early therapeutic intervention in order to promote the consolidation of the healthy aspects of the personality and a reduction of the pathology. An early diagnosis of the pathology in the offspring enables an early approach, which results in a better prognosis