El teatre d’enigma de Lluïsa Cunillé

Fa pocs anys la dramaturga catalana Lluïsa Cunillé va acudir al Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca en l\u27ocasió de l\u27entrega del XXIV Premi Born de Teatre, obtingut amb la seva obra L\u27aniversari. Que hi anés va ésser un acte, en principi, gens insòlit en aquesta autora extraordinàriament prolífica i freqüentment premiada. I, malgrat tot, I\u27 esdeveniment potser romandrà gravat, si no dins els annals de la història del teatre de l\u27Espanya contemporània, almenys dins la memòria de tots els allí presents; primer, per ser Cunillé només la segona dona en haver obtingut aquest premi des de la seva primera edició celebrada fa més de trenta anys; i segon, perquè, a pesar de tot, la roda de premsa que va seguir l\u27entrega del premi va concloure sense que l\u27autora pronunciés ni tan sols una paraula sabre la seva obra o sabre ella mateixa. Després d\u27haver-se limitat a expressar la seva alegria per haver rebut el premi, a continuació Cunillé els va deixar a tots perplexos retornant al vot de silenci que al llarg de la seva carrera artística ha anat convertint en la seva marca de fàbrica. No parlar, no concedir entrevistes, no fer declaracions (ni gaires aparicions) públiques, no oferir pistes... Mantenir el misteri, de vegades desconcertant, de vegadcs irònic, i simplement deixar que parlin les seves obres per si mateixes