La percepció de la corrupció política i la seva relació amb la moral fiscal dels ciutadans

L'evasió o frau fiscal és una de les grans problemàtiques per a qualsevol economia emmarcada dins del conjunt d'Estats del Benestar. Redueix la recaptació d'impostos, afectant així als serveis públics que reben els ciutadans i altera la distribució dels ingressos de manera impredictible (Alm, Gómez; 2008). A Espanya, aquest fenomen pren una especial importància, ja que, segons estimacions realitzades l'any 2009, va assolir els 59.515 milions d'euros. Dit d'una altra manera, més d'una cinquena part de l'economia espanyola escapa de la regulació de les institucions. (Recuero, 2014). És necessari abordar aquest fenomen des d'una perspectiva analítica, en una empresa d'explicar els fenòmens socials tot cercant els microfonaments a nivell individual (Llácer, 2014). Seguint aquesta visió, el procés que dóna lloc a l'existència del frau fiscal consta de tres fases. A la primera, les situacions socials en les que es troben els individus afecten als seus desitjos i creences, en aquest cas a la seva moral fiscal. En segon lloc, les seves creences i desitjos els condueixen a realitzar unes determinades accions; i finalment, el conjunt de les accions dels individus s'agreguen i donen lloc a un fenomen social, concretament a l'evasió o frau fiscal. El propòsit d'aquest article és analitzar el primer mecanisme del fenomen, és a dir, conèixer quins factors porten als individus a presentar una determinada moral fiscal. Segons la literatura sociològica, aquesta depèn tant de les característiques sociodemogràfiques de l'individu com dels factors culturals que l'envolten. Un d'aquests és la confiança en les institucions polítiques, la valoració de la seva gestió dels recursos i la percepció del nivell de corrupció que les caracteritza. I en aquest sentit, són claus els mitjans de comunicació, ja que esdevenen la principal via de comunicació entre les institucions polítiques i la ciutadania