Resposta inflamatòria a l’obesitat en cèl·lules de càncer de mama

[cat] El càncer de mama és el tipus de càncer més freqüent i el que causa major nombre de morts en dones. No obstant, la seva distribució geogràfica és heterogènia, amb les taxes d’incidència més altes als països desenvolupats. Aquestes diferències s’associen a un estil de vida “occidentalitzat”, especialment a l’obesitat, que condueix a un estat inflamatori subclínic. En aquest treball vàrem voler estudiar la resposta a la inflamació associada a l’obesitat en cèl·lules de càncer de mama mitjançant el tractament amb un còctel inflamatori que reflectís les condicions d’inflamació en el teixit mamari d’una dona obesa. Els efectes observats a les 48 h van ser una disminució dràstica de la viabilitat cel·lular amb un increment molt important dels nivells de ROS mitocondrials (O2•-). Quant a la senyalització inflamatòria de les cèl·lules, a les 4h de tractament va augmentar l’expressió dels gens pro-inflamatoris: COX-2, TNF-α, IL-1β, RIL-1β, IL-6, RIL-6 i IL-8 (RIL-8 no significatiu), mentre que els nivells de mRNA dels antiinflamatoris (TGF-β i PPAR-γ) no van variar. Així, les senyals d’inflamació similars a les quals estan exposades les cèl·lules de càncer de mama en una dona obesa van desencadenar l’activació de les vies inflamatòries autocrines.[eng] Breast cancer is the most frequent type of cancer and causes more deaths in women than any other kind. However, its geographical distribution is heterogeneous, with the highest incidence rates in developed countries. These differences are associated to a “westernized” lifestyle, especially characterized by obesity, which leads to a subclinical inflammatory state. Here, we wanted to study the response of breast cancer cells to the obesity-related inflammation through the treatment with an inflammatory cocktail which reflected the conditions in the breast tissue of an obese woman. The observed effects at 48h of treatment were a drastic decrease in cell viability and a very important increase in mitochondrial ROS levels (O2•-). Regarding the inflammatory signaling of the cells, a 4h treatment increased the expression of the proinflammatory genes analyzed (COX-2, TNF-α, IL-1β, RIL-1β, IL-6, RIL-6, IL-8, but not significantly in RIL-8), while the mRNA levels of the anti-inflammatory ones (TGF-β and PPAR-γ) didn’t vary. Thus, the inflammatory signals similar to those the breast cancer cells in an obese woman are exposed to, triggered the activation of the autocrine inflammatory pathways