Acidosis tubular renal distal y su relación con la litiasis de fosfato cálcico

[spa] Introducción La acidosis tubular renal distal (ATRD) es una alteración metabólica a nivel renal que está íntimamente relacionada con la formación de cálculos de fosfato cálcico en la vida adulta. La alteración urinaria más característica de la acidosis tubular renal distal es la presencia de pH urinarios persistentemente alcalinos (pH>6). No conocemos la prevalencia de acidosis tubular renal distal en nuestro medio de pacientes con pH urinario alcalino (pH>6) y cálculos de fosfato cálcico. Objetivo Determinar la prevalencia de ATRD en pacientes con cálculos de fosfato cálcico y pH urinario alcalino (pH>6) usando el test de la furosemida. Como objetivos secundarios se pretende establecer si existe algún tipo de característica clínica o epidemiológica asociada a la ATRD, en un intento de definir un grupo de riesgo. Materiales y métodos. Se han seleccionado 54 pacientes con historia clínica en el servicio de urología del H. U. Son Espases, entre 18 y 65 años, con litiasis de fosfato cálcico y pH urinario > 6. Para escoger los pacientes se ha utilizado la base de datos del laboratorio de investigación de litiasis renal de la U.I.B. y se han revisado un total de 1012 pacientes de dicha base de datos. Para el diagnóstico de ATRD hemos utilizado el test de la furosemida. Se han analizado las variables: edad, sexo, tipo de cálculo, recurrencia del cálculo, bilateralidad de los cálculos, bioquímica de orina de 24 horas y efectos secundarios de la utilización del test de la furosemida. Se considera significación estadística p<0’05. Resultados La prevalencia de acidosis tubular renal distal en nuestra muestra es de 3 5’2 % (19 pacientes). No existen diferencias en cuanto al sexo entre los grupos con diagnostico positivo para ATRD y con diagnostico negativo para ATRD (no-ATRD). Los pacientes del grupo ATRD presentan una media de edad de 40’37 años en comparación con el grupo no-ATRD que tiene una edad media de 49’85 años presentando diferencias estadísticamente significativas. Los 19 pacientes (100%) del grupo ATRD presentan enfermedad litiásica bilateral, en cambio únicamente 18 pacientes (51’4 %) del grupo no-ATRD tienen enfermedad litiásica bilateral, esta comparación presenta diferencias estadísticamente significativas con p<0’05. En el grupo de pacientes de ATRD el 89’5 % (17 pacientes) presentaron recurrencia de su enfermedad litiásica. En el grupo negativo para ATRD el 40 % (14 pacientes) presentaron recurrencia. Encontramos diferencias estadísticamente significativas (p<0’04). En el análisis de orina de 24 horas el grupo ATRD presenta una concentración Ca (mg/dL) y de Citrato (mEq/L) de 18.5 y 161’09 respectivamente, el grupo no-ATRD presenta una concentración Ca (mg/dL) y de Citrato (mEq/L) de 13’55 y 343’20 respectivamente. Ambas comparaciones muestran diferencias estadísticamente significativas. La media de potasio plasmático (mEq/L) es de 3’9 y 4’5 para el grupo ATRD y no-ATRD respectivamente, existe diferencia estadísticamente significativa. No se han notificado efectos secundarios tras la administración de furosemida. Conclusiones Existe una elevada prevalencia de ATRD en pacientes con pH urinario alcalino (>6) y cálculos de fosfato cálcico. La edad joven, la bilateralidad, la recurrencia, la hipercalciuria, la hipocitraturia e hipokalemia plasmática definen un grupo de alto riesgo de ATRD. El test de la furosemida es seguro.[cat] Introducció L'acidosi tubular renal distal (ATRD) és una alteració metabòlica a nivell renal que està íntimament relacionada amb la formació de càlculs de fosfat càlcic en la vida adulta. L'alteració urinària més característica de l'acidosi tubular renal distal és la presència de pH urinaris persistentment alcalins (pH> 6). No coneixem la prevalença d'acidosi tubular renal distal en el nostre medi de pacients amb pH urinari alcalí (pH> 6) i càlculs de fosfat càlcic. Objectiu Determinar la prevalença de ATRD en pacients amb càlculs de fosfat càlcic i pH urinari alcalí (pH> 6) usant el test de la furosemida. Com a objectius secundaris es pretén establir si existeix algun tipus de característica clínica o epidemiològica associada a la ATRD, en un intent de definir un grup de risc. Materials i mètodes S'han seleccionat 54 pacients amb història clínica en el servei d'urologia de l'H O. Son Espases, entre 18 i 65 anys, amb litiasi de fosfat càlcic i pH urinari> 6. Per escollir els pacients s'ha utilitzat la base de dades del laboratori d'investigació de litiasi renal de la U.I.B. i s'han revisat un total de 1012 pacients de la base de dades. Per al diagnòstic de ATRD hem utilitzat el test de la furosemida. S'han analitzat les variables: edat, sexe, tipus de càlcul, recurrència del càlcul, bilateralitat dels càlculs, bioquímica d'orina de 24 hores i efectes secundaris de la utilització del test de la furosemida. Es considera significació estadística p <0'05. Resultats La prevalença d'acidosi tubular renal distal en la nostra mostra és de 3 5'2% (19 pacients). No hi ha diferències pel que fa al sexe entre els grups amb diagnòstic positiu per ATRD i amb diagnòstic negatiu per ATRD (no ATRD). Els pacients del grup ATRD presenten una mitjana d'edat de 40'37 anys en comparació amb el grup no-ATRD que té una edat mitjana de 49'85 anys presentant diferències estadísticament significatives. Els 19 pacients (100%) del grup ATRD presenten malaltia litiàsica bilateral, en canvi únicament 18 pacients (51'4%) del grup no-ATRD tenen malaltia litiàsica bilateral, aquesta comparació presenta diferències estadísticament significatives amb p <0'05. En el grup de pacients de ATRD el 89'5% (17 pacients) van presentar recurrència de la seva malaltia litiàsica. En el grup negatiu per ATRD el 40% (14 pacients) van presentar recurrència. Trobem diferències estadísticament significatives (p <0'04). En l'anàlisi d'orina de 24 hores el grup ATRD presenta una concentració Ca (mg / dl) i de Citrat (mEq / L) de 18.5 i 161'09 respectivament, el grup no-ATRD presenta una concentració Ca (mg / dl) i de Citrat (mEq / L) de 13'55 i 343'20 respectivament. Les dues comparacions mostren diferències estadísticament significatives. La mitjana de potassi plasmàtic (mEq / L) és de 3'9 i 4'5 per al grup ATRD i no-ATRD respectivament, hi ha diferència estadísticament significativa. No s'han notificat efectes secundaris després de l'administració de furosemida. Conclusions Hi ha una elevada prevalença de ATRD en pacients amb pH urinari alcalí (> 6) i càlculs de fosfat càlcic. L'edat jove, la bilateralitat, la recurrència, la hipercalciúria, la hipocitratúria i hipokalemia plasmàtica defineixen un grup d'alt risc d'ATRD. El test de la furosemida és segur.[eng] Introduction Distal renal tubular acidosis (DRTA) is a metabolic disorder at the renal level that is closely related to the formation of calcium phosphate stones in adult life. The most characteristic urinary disorder of distal renal tubular acidosis is the presence of persistently alkaline urinary pH (pH> 6). We do not know the prevalence of distal renal tubular acidosis in our environment of patients with alkaline urinary pH (pH> 6) and calcium phosphate stones. Objectives The main objective is to determine the prevalence of ATRD in patients with calcium phosphate stones and alkaline urinary pH (pH> 6) using the furosemide test. Secondary objectives are to determine if there is any type of clinical or epidemiological characteristic associated with ATRD, in an attempt to define a risk group. Materials and methods A total of 54 patients with a clinical history were selected in the urology department of H. U. Son Espases, between 18 and 65 years old, with calcium phosphate stones and urinary pH> 6. A total of 1012 patients from The database of the renal lithiasis research laboratory of the U.I.B. have been reviewed. For the diagnosis of ATRD we used the furosemide test. The variables analyzed were: age, sex, type of calculation, recurrence of the calculus, bilaterality of the stones, 24-hour urine biochemistry and secondary effects of the use of the furosemide test. Statistical significance is considered p <0.05. Results The prevalence of distal renal tubular acidosis in our sample is 3 5'2% (19 patients). There are no sex differences between the groups with a positive diagnosis for DRTA and with a negative diagnosis for DRTA (non-DRTA). The patients of the DRTA group have a mean age of 40'37 years, the patients of the non-ATRD group have a mean age of 49'85 years, there is statistically significant differences. The 19 patients (100%) of the DRTA group present bilateral stone disease, whereas only 18 patients (51.4%) of the non-DRTA group have bilateral stone disease, this comparison presents statistically significant differences with p <0.05. In the DRTA 89.5% of the subjects (17 patients) had a recurrence of their stone disease. In the negative group for DRTA, 40% of the subjects (14 patients) presented recurrence. We found statistically significant differences (p <0.04). In the 24-hour urinalysis, the DRTA group presents a Ca (mg / dL) and a Citrate (mEq / L) concentration of 18.5 and 161'09 respectively, the non-DRTA group has a Ca concentration (mg/dL) and Citrate (mEq/L) of 13'55 and 343'20 respectively. Both comparisons show statistically significant differences. The mean plasma potassium (mEq/L) is 3.9 and 4.5 for the DRTA group and non-DRTA respectively, there is a statistically significant difference. No side effects have been reported after administration of furosemide. Conclusions There is a high prevalence of ATRD in patients with alkaline urinary pH (> 6) an calcium phosphate stones. Young age, bilateral stone disease, recurrence, hypercalciuria, hypocitraturia and plasma hypokalemia define a high-risk group of ATRD. The furosemide test is safe