Caça, territori i societat a Mallorca

[cat] La caça és una de les primeres activitats practicades per l'espècie humana que arriba a l'actualitat amb un alt grau de connexió entre les persones i el medi, fet que li confereix un important contingut geogràfic. La investigació es centra, rere una revisió de l'estat de la qüestió, en els trets territorials i socials de la caça a Mallorca. El treball s'inicia amb un repàs a la importància de la caça en el context europeu, per derivar en el cas de l'Estat espanyol i analitzar l'ampli abast de matèries que han tractat sobre el fenomen venatori. L'activitat cinegètica ha estat objecte d'estudi geogràfic des de diferents vessants, des de la biogeografia, passant per la geografia agrària o els espais de caça, fins arribar al turisme cinegètic. S'ofereix un estudi bibliomètric al respecte i es presenta un extens recull bibliogràfic. Passant ja a l'àmbit insular, s'elabora un corpus bibliogràfic temàtic classificat des de l'òptica geogràfica amb referències explícites a les aportacions dels autors més prolífics, les obres més destacades i els continguts més recurrents. Rere aquests apartats panoràmics sobre l'estat de l'art venatori a diferents nivells, la dissertació es centra en el recurs cinegètic i les modalitats de caça de Mallorca, amb especial interès en descriure les variacions produïdes entre la dècada de 1970 i l'actualitat. Les característiques territorials s'examinen en funció dels elements de pedra en sec amb finalitats cinegètiques, sovint prou desconeguts, però localitzats arreu del medi rural i dotats d'un alt valor patrimonial. Així mateix, també es quantifica i es mostra la distribució espacial dels vedats i refugis de fauna a Mallorca, partint de la base de les divisions administratives municipals. L'entorn social de la caça s'explora a raó de la important afició a l’activitat, tant a partir del tractament estadístic de dades oficials referents a les persones titulars de llicències com a partir de l'avaluació del moviment associacionista. Les particularitats territorials i socials del col•lectiu de caça es complementen amb els resultats d'una complexa enquesta destinada a una mostra significativa del conjunt de caçadors que permet descobrir, entre d'altres qüestions, les modalitats més practicades, la despesa econòmica mitjana per practicant i temporada o les problemàtiques que més afecten al sector. Per acabar, es planteja el marc teòric de la planificació i l'ordenació territorial cinegètica per tal de garantir la sostenibilitat del recurs. En aquest sentit, rere l'estructuració de l'illa en diferents unitats fisiogràfiques i conseqüent elaboració d'una taula amb multivariant amb valors físics, humans i relatius a la caça, es realitza una anàlisi factorial a l'objecte de concretar un mapa de comarques cinegètiques.[spa] La caza es una de las primeras actividades practicadas por la especie humana que ha llegado a la actualidad con un alto grado de conexión entre las personas y el medio, aspecto que se refleja en el ámbito geográfico. La investigación lleva a cabo se centra, tras un revisión del estado de la cuestión, en los aspectos territoriales y sociales de la caza en Mallorca. El trabajo se inicia con un repaso a la importancia de la caza en el contexto europeo, para derivar hacia el Estado Español y analizar el amplio conjunto de materias que han versado sobre el fenómeno venatorio. Desde el punto de vista geográfico, la actividad cinegética ha sido objeto de estudio desde diferentes vertientes de la biogeografía, pasando por la geografía agraria o los espacios de caza, hasta llegar al turismo cinegético. Se ofrece un estudio bibliométrico al respeto y se presenta un extenso compendio bibliográfico. Pasando ya al ámbito insular, se elabora un corpus bibliográfico temático clasificado desde la óptica geográfica con referencias explícitas a las aportaciones de los autores más prolíficos, las obras más destacadas y los contenidos más recurrentes. Tras estos apartados panorámicos sobre el estado del arte venatorio a diferentes niveles, la disertación se centra en el recurso cinegético y las modalidades de caza de Mallorca, con especial interés en describir las variaciones producidas entre la década de 1970 y la actualidad. Las singularidades territoriales se examinan en función de los elementos de piedra en seco con finalidades cinegéticas, a menudo bastante desconocidos, pero repartidos en el medio rural y dotados de un alto valor patrimonial. Asimismo, también se cuantifica y se muestra la distribución de los acotados y los refugios de fauna en Mallorca, partiendo de la base de las divisiones administrativas municipales. El entorno social de la caza se ha explorado en base a la importante afición a la actividad, tanto a partir del tratamiento estadístico de datos oficiales referentes a las personas titulares de licencias como a partir de la evolución del movimiento asociacionista. Las particularidades territoriales y sociales del colectivo cinegético se complementan con los resultados de una compleja encuesta realizada a una muestra significativa de los cazadores de la isla que permite descubrir, entre otras cuestiones, las modalidades más practicadas, el gasto medio por practicante y temporada o las problemáticas que más afectan al sector. Para acabar, se platea el marco teórico de la planificación y la ordenación territorial cinegética para garantizar la sostenibilidad del recurso. En este sentido, tras la estructuración de la isla en diferentes unidades fisiográficas y la consiguiente elaboración de una tabla multivariante con valores físicos, humanos y relativos a la caza, se ha realizado un análisis factorial llegando a concretar un mapa de comarcas cinegéticas.[eng] Hunting is one of the first activities practiced by the human race that keeps nowadays a high degree of connection between people and environment reflected at geographical level. The research focuses on the territorial and social features of hunting in Majorca after checking the state of the art. The research starts with a review of the importance of hunting at European context, and then Spain and the wide range of materials on hunting are analyzed. From the geographical point of view, hunting has been studied from different approaches as biogeography, agricultural geography, hunting areas or hunting tourism. A bibliometric study is provided and an extensive bibliographical compendium is presented. Regarding to the island’s area, the research provides a thematic bibliographic corpus classified from a geographical perspective with explicit references to the most prolific authors, most outstanding works and most recurrent contents. After these panoramic points on the state of art of hunting at different levels, the lecture focuses on the hunting resources and methods in Majorca, highlighting the variations from the 1970s up to present. Territorial characteristics are examined according to dry stone elements with hunting purposes, often quite unknown, but scattered over rural areas, with a high patrimonial value. Furthermore, the study quantifies and analyzes the distribution of the hunting states and wildlife reserves in Majorca on the basis of municipal boundaries. The hunting social environment has been explored according to the important love of hunting, both treating official statistical details related to licensees and the evolution of association movement. The territorial and social features of hunters are completed with the results of a complicated survey performed on a representative sample of the island’s hunters that allows discovering, among other aspects, the most practiced hunting methods, the average expenditure per hunter and season or the issues that most affect the sector. Finally, the theoretical framework for the hunting territorial planning and zoning is presented to ensure the resource sustainability. Regarding this subject, a factorial analysis has been carried out after structuring the island into different physiographic areas and the consequent preparation of a multivariate table with physical, human and hunting-related values to define a hunting region map