L'avaluació diagnòstica a l'ESO

[cat] L’avaluació diagnòstica forma part de la fase inicial de la seqüència d’aprenentatge i té una funció reguladora. És la primera passa dins de l’avaluació formativa, terme que sorgí als anys 70 i malauradament avui en dia no es troba completament assentada en la comunitat educativa, ja que en l’educació secundària obligatòria la tasca d’avaluar presenta dificultats i es precisa més impuls per passar d’un model que es centra en un producte final teòric a un altre que afavoreixi el procés d’aprenentatge de l’alumnat valorant el seu context. En concret, en les assignatures de ciències es tendeix a avaluar quantitativament i amb proves de capacitat memorística, cosa que cal virar a l’ús d’eines d’avaluació que tinguin en compte les competències científiques, emprin l’error per trobar solucions i promoguin la motivació de l’alumnat. En aquest estudi es remarca que és essencial que abans de l’inici del procés d’ensenyament-aprenentatge els professors disposin d’informació sobre les estructures d’acollida dels alumnes per tal d’implicar-los en el procés, reforçar la seva motivació, prendre consciència del seu punt de partida i concretar què s’espera que aprenguin. D’aquesta manera, amb l’avaluació diagnòstica, es pot adaptar el procés d’ensenyament-aprenentatge a les seves necessitats. Malgrat això, s’ha observat una situació poc favorable respecte a l’aplicació de l’avaluació diagnòstica en les matèries científiques de centres educatius de Mallorca, pel que aquest treball ofereix una proposta educativa basada en un banc de recursos que sigui útil per al professorat i contribueixi en la millora del procés d’avaluació en l’ensenyança de biologia i geologia