Modelo de formación por competencias para jefes y directivos de la Administración Pública Española

[spa] Este estudio tiene un triple propósito: por un lado, conocer y analizar el grado de importancia que los funcionarios de la Administración Pública Española otorgan a un conjunto de veinte competencias profesionales; así como comparar el nivel competencial autoevaluado por sus jefaturas y directivos con el de la población de directivos de referencia. Para ello, se ha trabajado con una muestra de 613 empleados públicos de la Administración, compuesta por puestos base, jefaturas y directivos y se ha aplicado una metodología de encuestas para la recogida y análisis de datos. Por otra parte, tiene el propósito de diseñar y validar un cuestionario que lleva por título la “Formación en los puestos de responsabilidad de la Administración Pública Española” (FRAPE), a través de un panel de expertos y mediante la utilización del método Delphi; este cuestionario servirá para alcanzar el tercer propósito, consistente en conocer y analizar la opinión de funcionarios de carrera en puestos de jefatura y dirección, y de los titulares de órganos directivos de designación política con respecto a las necesidades de formación de estos colectivos. Además, pretende describir las tareas y problemas más importantes con los que se enfrentan a diario en el marco de sus funciones. Finalmente, se quiere identificar los principales factores para el diseño de un modelo de formación por competencias dirigido a los citados puestos de responsabilidad. Los principales resultados indican que el grado de relevancia que los funcionarios otorgan a las competencias profesionales para desempeñar puestos de responsabilidad es muy alta: en lo primeros puestos encontramos las competencias de “confianza y seguridad en uno mismo”, “comunicación” y “trabajo en equipo”; si bien el nivel competencial autoevaluado en los jefes y directivos es de nivel medio en todos los casos de jefatura y dirección; también muestran un nivel competencial autoevaluado estadísticamente por debajo del nivel exhibido por la población de directivos de referencia. Tanto jefes como directivos tienen una mayor preferencia por la formación en materias técnicas que por la formación gerencial, por lo que todavía persiste un enfoque tradicional de las funciones directivas; siendo la falta de motivación del empleado público y la falta de sistemas de evaluación del desempeño profesional los principales problemas a los que han de enfrentarse en su día a día; en cuanto a la formación recibida por jefes y directivos, no está ligada a modelos de gestión integral de los RRHH por competencias; la valoración global de la calidad de la formación recibida en los dos últimos años es de evidente insatisfacción; y los actores que obstaculizan su trabajo diario, son por este orden, el equipo de gobierno y los altos cargos de designación política. En cambio, los actores que favorecen son los subordinados respectivos y el jefe inmediatamente superior. Finalmente, esta investigación ofrece resultados y conclusiones que pueden permitir mejorar la adquisición y el desarrollo de las competencias en la formación de los puestos de responsabilidad de la Administración Pública Española.[cat] Aquest estudi té un triple propòsit: d'una banda, conèixer i analitzar el grau d'importància que els funcionaris de l'Administració Pública Espanyola atorguen a un conjunt de vint competències professionals; comparar el nivell competencial autoavaluat pels seus caps i directius amb el de la població de directius de referència. Per això, s'ha treballat amb una mostra de 613 empleats públics de l'Administració, composta per llocs base, caps i directius i s'ha aplicat una metodologia d'enquestes per a la recollida i anàlisi de dades. D'altra banda, té el propòsit de dissenyar i validar un qüestionari que porta per títol la "Formació en els llocs de responsabilitat de l'Administració Pública Espanyola" (FRAPE), a través d'un panell d'experts i mitjançant la utilització del mètode Delphi ; aquest qüestionari servirà per aconseguir el tercer propòsit, consistent en conèixer i analitzar l'opinió de funcionaris de carrera en llocs de direcció, i dels titulars d'òrgans directius de designació política respecte a les necessitats de formació d'aquests col•lectius. A més, pretén descriure les tasques i problemes més importants amb què s'enfronten diàriament en el marc de les seves funcions. Finalment, es vol identificar els principals factors per al disseny d'un model de formació per competències dirigit als esmentats llocs de responsabilitat. Els principals resultats indiquen que el grau de rellevància que els funcionaris atorguen a les competències professionals per a ocupar llocs de responsabilitat és molt alta; en el primers llocs trobem les competències de "confiança i seguretat en un mateix", "comunicació" i "treball en equip"; encara que el nivell competencial autoavaluat en els caps i directius és de nivell mitjà en tots els casos de comandament i direcció; també mostren un nivell competencial autoavaluat estadísticament per sota del nivell exhibit per la població de directius de referència. Tant caps com a directius tenen una major preferència per la formació en matèries tècniques que per la formació gerencial, de manera que encara persisteix un enfocament tradicional de les funcions directives; sent la manca de motivació de l'empleat públic i la manca de sistemes d'avaluació de l'acompliment professional dels principals problemes als quals s’han d'enfrontar en el seu dia a dia; pel que fa a la formació rebuda per caps i directius, no està lligada a models de gestió integral dels RRHH per competències; la valoració global de la qualitat de la formació rebuda en els dos últims anys és d'evident insatisfacció; i els actors que obstaculitzen el seu treball diari, són per aquest ordre, l'equip de govern i els alts càrrecs de designació política. En canvi, els actors que afavoreixen són els subordinats respectius i el cap immediatament superior. Finalment, aquesta investigació ofereix resultats i conclusions que poden permetre millorar l'adquisició i el desenvolupament de les competències en la formació dels llocs de responsabilitat de l'Administració Pública Espanyola.[eng] This study has a threefold purpose. On the one hand, to find out and analyse the degree of importance civil servants within the Spanish Public Administration attach to a set of twenty professional competencies, as well as to compare the self-assessed level of competency of middle and senior managers with that of a reference population of senior managers. For this purpose, we worked with a sample of 613 public servants in the Administration, made up of lower-ranking officials, middle managers, and senior managers, and a survey method was applied for data collection and analysis. On the other hand, to design and validate a questionnaire entitled “Training in Positions of Responsibility in the Spanish Public Administration” (FRAPE for its acronym in Spanish), through a panel of experts and by means of the use of the Delphi method. This questionnaire will serve to achieve the third purpose, which consists of finding out and analysing the opinion of career civil servants in leadership or management positions, and of political appointees in governing bodies with respect to the training needs of these groups; besides, we aim to describe the most important tasks and problems they face on a daily basis within the framework of their duties. Finally, we aim to identify the main factors in order to design a competency-based training model addressed to the aforementioned positions of responsibility. The main results indicate that the degree of relevance that civil servants attach to professional competencies in order to hold positions of responsibility is very high; in the top rankings we find the competencies of “self-confidence and self-assurance”, “communication”, and “teamwork”; although the self-assessed level of competency among middle and senior managers is medium in all cases of leadership and management – also showing a self-assessed competency level that is statistically below the level exhibited by the reference population of managers. Both middle and senior managers have a greater preference for training in technical matters than for management training; therefore the traditional approach still persists in management functions, where the lack of motivation of public servants and the lack of performance evaluation systems are the main problems to be faced on a daily basis. As regards the training received by middle and senior managers, this is not linked to competency-based comprehensive human resources integrated management models. The overall assessment of the quality of the training received in the last two years is that of evident dissatisfaction; and the actors that hinder their daily work are, in order, the governing body and the senior political appointees; whereas the actors that support it are the respective subordinates and the immediate superior. Finally, this research offers results and conclusions that may enable the improvement of the acquirement and development of competencies in training in positions of responsibility in the Spanish Public Administration