Estudio sobre la prevalencia del desgaste por empatía (compassion fatigue) en los/as trabajadores/as sociales de los Centros de Servicios Sociales de Mallorca

[spa] El Desgaste por Empatía, también conocido como Fatiga por Compasión, es la consecuencia natural derivada de trabajar con personas que sufren. Se ha demostrado que establecer vínculos y relaciones terapéuticas con personas y/o familias que experimentan situaciones traumáticas o doloras puede tener consecuencias sobre el profesional que ofrece su apoyo. Los y las trabajadores/as sociales están expuestos a la escucha de las historias de trauma, angustia y dolor que narran los clientes y las familias con los que trabajan. La aceptación, el respeto y la individualización, criterios y valores que rigen la práctica del Trabajo Social de Casos, solo pueden llevarse a cabo a través del establecimiento de una alianza terapéutica sincera y una actitud empática por parte del/de la trabajador/a social hacia la experiencia de los clientes y familias. La presente investigación parte de la necesidad de conocer las consecuencias derivadas de trabajar con el sufrimiento humano en la profesión del Trabajo Social. Uno de los objetivos principales de la investigación es conocer la prevalencia del Desgaste por Empatía en los/as trabajadores/as sociales de los Centros de Servicios Sociales de Mallorca. Otros objetivos consisten en analizar si las prácticas de autocuidado personales o profesionales son útiles para reducir el riesgo de Desgaste por Empatía y conocer si existe relación entre el Desgaste por Empatía y las diferentes dimensiones de la Empatía (Fantasía, Toma de Perspectiva, Malestar Personal y Preocupación Empática) o la Involucración Profesional y la Vulnerabilidad. La presente investigación consiste en un estudio transversal cuantitativo. Una muestra de 270 trabajadores/as sociales de casos que ejercen en Mallorca han completado un cuestionario compuesto por cinco escalas: un cuestionario sociodemográfico que incluye tanto aspectos personales como profesionales; la Escala de autocuidado (EAP), el Inventario sobre Calidad de Vida Profesional (ProQOL), la escala de Desgaste por Empatía (IDE) y el Índice de Reactividad Interpersonal (IRI). El tratamiento de los datos se realizó con el programa estadístico SPSS. Los resultados de la investigación indican que un tercio de los/as trabajadores sociales encuestados se sitúan en niveles de riesgo altos de Desgaste por Empatía. El autocuidado y la Satisfacción por Compasión han obtenido relaciones significativas inversas respecto a la dimensión del Desgaste por Empatía. Los hallazgos también indican la existencia de relación significativa positiva entre los niveles de Empatía y los niveles de Desgaste por Empatía. En el modelo de regresión lineal se observa que variables como la Vulnerabilidad, la Preocupación Empática, el Cuidado Personal, la pérdida de sueño, el sentirse atrapado en el trabajo o la concepción sobre la sensibilidad son variables predictoras del Desgaste por Empatía.[cat] El Desgast per Empatia, també conegut com Fatiga per Compassió, és la conseqüència natural derivada de treballar amb persones que estan sofrint. S’ha demostrat que crear vincles i relacions terapèutiques amb persones i/o famílies que experimenten situacions traumàtiques o doloroses pot tenir conseqüències sobre el professional que ofereix el seu suport. Els i les treballadors/es socials estan contínuament exposats a l’escolta de les històries de trauma, angoixa i dolor que narren els clients i les famílies amb les que treballen. L’acceptació, el respecte i la individualització, criteris i valors que regeixen la pràctica del Treball Social de Casos, sols poden dur-se a terme a través de l’establiment d’una aliança terapèutica sincera i una actitud empàtica per part del/ de la treballador/a social cap a les experiències dels clients i les famílies. La present investigació sorgeix de la necessitat de conèixer les conseqüències derivades de treballar amb els sofriment humà des de la professió del Treball Social. Un dels objectius principals de la investigació és conèixer la prevalença del Desgast per Empatia en els/les treballadors/es socials dels Centres de Serveis Socials de Mallorca Altres objectius consisteixen en analitzar si les pràctiques d’autocura personal o professional són útils per reduir el risc del Desgast per Empatia i conèixer si existeix relació entre del Desgast per Empatia i les diferents dimensions de l’Empatia (Fantasia, Presa de Perspectiva, Malestar Personal i Preocupació Empàtica) o la Involucració Professional i la Vulnerabilitat. La present investigació consisteix en un estudi transversal quantitatiu. Una mostra de 270 treballadors/es socials de casos que exerceixen a Mallorca han completat un qüestionari format per cinc escales: un qüestionari sociodemogràfic que inclou tant aspectes personals com professionals; l’Escala d’Autocura (EAP); l’inventari sobre la Qualitat de Vida Professional (ProQOL), l’escala de Desgast per Empatia (IDE) i l’Índex de Reactivitat Interpersonal (IRI). El tractament de les dades es realitza amb el programa estadístic SPSS. Els resultats de la investigació indiquen que un terç dels/de les treballadors/es socials enquestats se situen en nivells alts de Desgast per Empatia. L’autocura i la Satisfacció per Compassió obtenen relacions significatives inverses respecte a la dimensió del Desgast per Empatia. Els resultats també indiquen l’existència de relació significativa positiva entre els nivells d’Empatia i els nivells de Desgast per Empatia. En el model de regressió lineal s’observa que les variables Vulnerabilitat, la Preocupació Empàtica, la Cura Personal, la pèrdua de somni, el sentir-se atrapat a la feina o la concepció sobre la sensibilitat són predictors del Desgast per Empatia. Aquets resultats avalen la importància de continuar estudiant el fenomen del desgast en la pràctica del Treball Social e implantar programes formatius i de prevenció sobre els Síndrome del Desgast per Empatia tant a la comunitat universitària com als Centres de Serveis Socials públics com privats.[eng] Compassion Fatigue is the natural consequence of working with people who suffer. It has been shown that establishing links and therapeutic relationships with people and/or families who experience traumatic or painful situations can have consequences on the professional offering their support. Social workers are exposed to the stories of trauma, anguish and pain narrated by clients and families with whom they work. The acceptance, respect and individualization, criteria and values that govern the practice of Social Case Work, can only be carried out through the establishment of a sincere therapeutic alliance and an attitude of empathy on the part of the social worker towards the experience of customers and families. This research is based on the need to know the consequences of working with human suffering in the Social Work profession. One of the main objectives of the research was to know the prevalence of Compassion Fatigue among social workers in the Social Services of Mallorca. Other objectives consisted in analysing whether personal or professional self-care practices were useful to reduce the risk of Compassion Fatigue and to know if there was a relationship between Attrition for Empathy and the different dimensions of empathy (fantasy, perspective taking, personal discomfort and empathic concern) or professional involvement and vulnerability. The present investigation consisted in a quantitative cross-sectional research. A sample of 270 caseworkers that practice in Mallorca completed a questionnaire comprised of five scales: a Sociodemographic Questionnaire that included personal and professional aspects; the Self-care Scale (EAP); the Inventory of Quality of Professional Life (ProQOL), the “Inventario de Desgaste por Empatía” (IDE) and the Interpersonal Reactivity Index (IRI). The data was processed using the statistical program SPSS. The results of the investigation indicated that one third of the social workers surveyed were at high risk levels of Compassion Fatigue. Self-care and Compassion Satisfaction obtained significant inverse relationships with respect to Compassion Fatigue. Also, the findings indicate the existence of a positive relationship between levels of empathy and levels of Compassion Fatigue. In the linear regression model it was observed that variables such as Vulnerability, Empathic Concern, Personal Care, loss of sleep, feeling trapped in work or conception about sensitivity were predictive variables of Compassion Fatigue. The research findings support the importance of continuing to study the phenomenon of attrition in the practice of Social Work and implement training and prevention programs on the Syndrome of Compassion Fatigue both in the university community and in public and private Social Service