Espai públic, comunicació i democràcia a l'Antiga Grècia

[cat] El tractament i les funcions pròpies dels espais públics són avui en dia temes de gran actualitat, en especial el seu ús com a altaveus de les reivindicacions polítiques de la ciutadania. Igual que va succeir a l’època de l’antiga Grècia, els espais públics s’han erigit actualment en tribunes per a l’expansió de la comunicació i l’opinió pública. L’autor ha volgut examinar aquesta relació entre comunicació i espai públic des del seu origen a l’antiga Grècia, mitjançant una rigorosa recerca i anàlisi a les fonts bibliogràfiques que ens deixaren els principals autors de l’època. Per determinar quins són els espais públics indispensables per als ciutadans de les polis gregues no podem trobar millor dictamen que el de Plató, un dels filòsofs que més i millor tractaren sobre la vessant política i la relació de l’home amb la ciutat. El filòsof atenenc enumera al diàleg Lleis (Leg. 779d) l’àgora, els gimnasos, les escoles i els teatres com les edificacions bàsiques per al desenvolupament de la ciutat i els seus habitants. Basant-nos en aquest fragment de Plató, s’ha realitzat una detallada recerca i anàlisi de les referències que en aquestes àrees comuns en feien a les seves obres els historiadors, filòsofs i oradors més importants de l’època. Efectivament, l’àgora, els gimnasos, les escoles i els teatres varen ser testimonis físics de l’oratòria de les grans figures del pensament grec, que traslladaren des d’aquells espais les seves idees al conjunt de la població. La importància d’aquests aspectes de la comunicació va fer que els filòsofs i rètors de la Grècia clàssica posessin la seva atenció en la forma més adequada de comunicar-se des d’aquells espais comuns. En conseqüència, la relació entre la retòrica clàssica i els diversos espais públics ha estat una important línia d’investigació durant la realització de la tesi. A través de l’anàlisi de les seves obres veurem com l’àgora i les diverses zones d’ús públic que en aquella època difongueren la veu viva del poble, són autèntics i fonamentals indrets catalitzadors, origen i font de la pròspera comunicació antiga, a més de tribuna per a la filosofia i les reivindicacions populars. El gran auge de la comunicació pública i la idoneïtat d’aquests espais per posar en acció els discursos i les paraules feien d’aquella època el moment oportú per al desenvolupament del sistema democràtic, en què la polis i els ciutadans tenien el poder en igualtat de condicions. Emperò, a pesar de ser terreny abonat per a l’expansió de la democràcia, Plató detectarà aspectes crítics i vulnerables d’aquell sistema polític. El filòsof atenenc fou ben conscient de com els espais públics representaven una immillorable situació per als rètors de manipular les masses i aconseguir el seu recolzament a les assemblees. Per aquesta raó analitzarem la crítica que feu Plató de la democràcia des d’aquesta perspectiva a la part final de la tesi. Veurem i analitzarem com el filòsof qüestiona els elements propis del sistema democràtic contextualitzant-ho en la retòrica, el discurs i la societat d’aquell temps, oberta i plural en pensament, gràcies als espais comuns dels quals podien participar. Sotmetre tots aquests elements a la perspectiva de la democràcia ha suposat tancar adequadament el desenvolupament d’aquesta investigació: no podem entendre el desenvolupament polític de l’ésser humà sense el contacte que té amb l’espai públic ni sense el context polític en el que viu.[spa] El tratamiento y las funciones propias de los espacios públicos son hoy en día temas de gran actualidad, en especial su uso como altavoces de las reivindicaciones políticas de la ciudadanía. Al igual que sucedió en la época de la Antigua Grecia, los espacios públicos se han erigido actualmente en tribunas para la expansión de la comunicación y la opinión pública. El autor ha querido examinar esta relación entre comunicación y espacio público desde su origen en la Antigua Grecia, realizando una rigurosa investigación y análisis de las fuentes bibliográficas que nos dejaron los principales autores de la época. Para determinar cuáles son los espacios públicos indispensables para los ciudadanos de las polis griegas se ha utilizado el diálogo Leyes de Platón, donde enumera el ágora, los gimnasios, las escuelas y los teatros como las edificaciones básicas para el progreso de la ciudad (Leg. 779d). Basándonos en este fragmento, se ha realizado una detallada investigación y análisis de las referencias que a estos espacios públicos realizaron en sus obras los historiadores, filósofos y oradores más importantes de la época. El ágora, los gimnasios, las escuelas y los teatros fueron testigos físicos de la oratoria de las grandes figuras del pensamiento griego, que trasladaron desde aquellos espacios sus ideas al conjunto de la población. En consecuencia, la relación entre la retórica clásica y los diversos espacios públicos ha sido una importante línea de investigación durante estas páginas. El gran auge de la comunicación pública y la idoneidad de estos espacios para poner en acción los discursos y las palabras hacían de aquella época el momento oportuno para el desarrollo del sistema democrático. Sin embargo, pese a ser terreno abonado para la expansión de la democracia, Platón detectará aspectos críticos y vulnerables de ese sistema político. El filósofo ateniense fue muy consciente de cómo los espacios públicos representaban una inmejorable situación para los rétores de manipular a las masas y conseguir su apoyo en las asambleas. Por ello analizaremos la crítica que hizo Platón de la democracia desde esta perspectiva en la parte final de la tesis.[eng] The treatment and own functions of public spaces today are highly topical issues, especially its use as speaker of the political demands of citizenship. As happened in the time of ancient Greece, public spaces have now been erected in stands for the expansion of communication and public opinion. The author wanted to examine the relationship between communication and public space from its origins in ancient Greece, carrying out a thorough investigation and analysis of bibliographical sources left to us by the principal authors of the time. To determine the necessary public spaces for the citizens of the Greek polis the dialogue of Plato Laws which lists the agora, gyms, schools and theaters as the basic building for progress in the city (Leg. 779d). Based on this fragment, a detailed investigation and analysis has been conducted of the references made to these public spaces in works of historians, philosophers and most important speakers of the time. The agora, gyms, schools and theaters were physical witnesses of speaking of the great figures of Greek thought, which transmitted from those spaces their ideas to the whole population. Consequently, the relationship between classical rhetoric and various public spaces has been an important line of research in these pages. The boom of public communication and the suitability of these areas to put into action the speeches and words of that time were ripe for the development of the democratic system time. However, despite being fertile ground for the spread of democracy, Plato detects critical and vulnerable aspects of the political system. The Athenian philosopher was well aware of how public spaces represent an excellent position for rhetoricians to manipulate the masses and win their support in the assemblies. Therefore we discuss Plato's critique of democracy from this perspective in the final part of the thesis