Alumnat amb Altes Capacitats Intel·lectuals

[cat] La detecció precoç de l’alumnat amb necessitats específiques és primordial per al seu posterior diagnòstic i en conseqüència, pel disseny d’una adequada intervenció educativa. Tradicionalment, en els centres escolars s’ha associat la necessitat específica de suport educatiu a un mal rendiment acadèmic, en conseqüència, s’ha posat especial èmfasis en la identificació i diagnòstic dels alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge. Per tant, existeix una falsa creença generalitzada que l’alumnat amb altes capacitats presenta alt rendiment acadèmic i no necessita una intervenció educativa específica. També s’ha associat el quocient intel·lectual a l’alta capacitat, però en els darrers anys el nou paradigma de la superdotació contempla una apertura de la conceptualització més enllà de la intel·ligència cognitiva, passant a ser considerada com multidimensional i polifacètica. Les antigues teories de superdotació basades en el quocient intel·lectual indicaven que s’havien de considerar superdotats els infants amb un coeficient superior a 130, i aquests representaven només el 3% de la població. Però les actuals investigacions sobre el concepte d’intel·ligències múltiples acredita que el nombre de nens i nenes amb altes capacitats intel·lectuals pot ascendir fins a representar un 10% de la població. Cada vegada més ens trobem amb alumnes d’altes capacitats als centres educatius que no són ben atesos. És per aquest motiu que el personal docent cal que conegui les característiques d’aquest alumnat, així com desmitificar creences errònies per poder detectar, avaluar i diagnosticar correctament l’alta capacitat i dur a terme una intervenció adequada d’acord a les característiques pròpies de cada alumne, afavorint un desenvolupament òptim de la seva personalitat, aptituds i capacitats