El animal enfermo. El pensamiento de Nietzsche como pensamiento de salud y enfermedad

[spa] Uno de los numerosos enfoques que se desprenden de la obra de Nietzsche es el de la salud y la enfermedad. El uso de ambos términos y otros relacionados con ellos, así como la importancia que ocupan en su seno, es profuso a lo largo de su pensamiento y así lo han señalado numerosos autores. Por ello, emprendemos la labor de acercarnos a los textos nietzscheanos bajo el prisma de los conceptos de salud y enfermedad (tomados en su raíz etimológica castellana, que los pone en relación con el estado de salvación y la falta de firmeza, respectivamente). Para ello, atendemos a su obra completa, tomada como una unidad, puesto que consideramos que toda ella responde a un mismo interés relativo a la cuestión de cómo mantenerse en medio de una existencia hostil, ambigua y en gran medida impenetrable. De este impulso emana toda la filosofía nietzscheana y a él responden todas las ideas que fue desarrollando, las cuales no serían más que un intento de satisfacerlo. Interpretamos las distintas encarnaciones del pensamiento nietzscheano como ensayos de descripción de una existencia ambigua y en continuo devenir en medio de la que hay que mantenerse firme. Para ello, y en el caso humano (que es el que vivimos en primer plano), toda la cultura no es más que una forma de fijar el devenir estableciendo realidades fijas en las que movernos con más comodidad y menos amenazas. Para llevar a cabo nuestra interpretación nos hemos apoyado en los conceptos de pharmakon y de clausura (tomados de Derrida y Castoriadis, respectivamente), los cuales ilustran la naturaleza indecidible y múltiple de la realidad y el impulso a la fijación y el cierre de significados para mantener alejada la incertidumbre. En este juego se desarrolla la existencia humana, a la que Nietzsche parece otorgar un estatus especial dentro del conjunto de lo existente, ya que es el animal enfermo, la forma de existencia más expuesta a la hostilidad de la intemperie, y por ello la que más necesita de asideros y que en mayor grado puede caer en la tentación de una clausura excesiva y contraproducente. A través de cuatro partes intentamos rastrear las distintas encarnaciones que este afán fue tomando según el desarrollo del pensamiento nietzscheano y sus propias dinámicas internas, algunas de las cuales responden a avatares biográficos en los que la enfermedad (en este caso biológica) tuvo mucho que ver.[cat] Un dels nombrosos enfocaments que es desprenen de l'obra de Nietzsche és el de la salut i la malaltia. L'ús d'ambdós termes i d’altres relacionats amb ells, així com la importància que ocupen en el seu si, és profús al llarg del seu pensament i així ho han assenyalat nombrosos autors. Per això, emprenem la tasca d'apropar-nos als textos nietzscheans sota el prisma dels conceptes de salut i malaltia (presos en la seva arrel etimològica castellana, que els posa en relació amb l'estat de salvació i la manca de fermesa, respectivament). Per a això, ens acostem a la seva obra completa, presa com una unitat, ja que considerem que tota ella respon a un mateix interès relatiu a la qüestió de com mantenir-se enmig d'una existència hostil, ambigua i en una gran mesura impenetrable. D'aquest impuls emana tota la filosofia nietzscheana i a ell responen totes les idees que va desenvolupar, les quals no serien més que un intent d’assolir-lo. A partir de l'arrel etimològica interpretem les diferents encarnacions del pensament nietzscheà com assajos de descripció d'una existència ambigua i en continuu esdevenir enmig de la qual cal mantenir-se ferm. Per a això, i en el cas humà (que és el que vivim en primer pla), tota la cultura no és res més que una forma de fixar l'esdevenir establint realitats fixes en què moure'ns amb més comoditat i menys amenaces. Per duur a terme la nostra interpretació ens hem recolzat en els conceptes de pharmakon i de clausura (presos de Derrida i Castoriadis, respectivament), els quals il·lustren la naturalesa indecidible i múltiple de la realitat (el pharmakon) i l'impuls a la fixació i el tancament de significats per mantenir allunyada la incertesa. En aquest joc es desenvolupa l'existència humana, a la qual Nietzsche sembla atorgar un estatus especial dins el conjunt de l'existent, ja que és l'animal malalt, la forma d'existència més exposada a l'hostilitat de la intempèrie, i per això la més necessitada de agafadors i que en major grau pot caure en la temptació d'una clausura excessiva i contraproduent. A través de quatre parts intentem rastrejar les diferents encarnacions que aquest afany va anar prenent segons el desenvolupament del pensament nietzscheà i les seves pròpies dinàmiques internes, algunes de les quals responen a avatars biogràfics on la malaltia (en aquest cas biològica) va tenir molt a veure.[eng] One of the numerous approaches that emerge from the work of Nietzsche is that of health and disease. The use of both terms and others related to them, as well as the importance they occupy in its midst, is profuse throughout his thought and so many authors have pointed it out. Therefore, we undertake the task of approaching the Nietzschean texts under the prism of the concepts of health and disease (taken in its spanish etymological root, which puts them in relation with the state of salvation and the lack of firmness, respectively). To do this, we approach his complete work, taken as a unit, since we consider that all of it responds to the same interest, related to the question of how to maintain oneself in the midst of a hostile, ambiguous and almost impenetrable existence. From this impulse emanates all the Nietzschean philosophy and the ideas that he developed, which would be nothing more than an attempt to satisfy it. From the etymological root we interpret the different incarnations of the Nietzschean thought as essays of description of an ambiguous existence and in continuous becoming in the middle of which it is necessary to stay firm. For this, and in the human case (which is what we live in the foreground), all culture is just a way of fixing the becoming by establishing fixed realities in which we move more comfortably. To carry out our interpretation we have relied on the concepts of pharmakon and closure (taken from Derrida and Castoriadis, respectively), which illustrate the undecidable and multiple nature of reality (the pharmakon) and the impulse to fixation and closure of meanings to keep uncertainty away. In this game the human existence develops, to which Nietzsche seems to grant a special status within the amount of what exists, since it is the sick animal, the form of existence more exposed to the hostility of the open, and therefore the one that needs more handholds, and because of that, it can fall into the temptation of excessive and counterproductive closure. Through four parts we try to trace the different incarnations that this interest took, according to the development of Nietzschean thought and its own internal dynamics, some of which respond to biographical avatars in which the disease (in this case biological) had a lot to do with