Els suports educatius afavoreixen els processos d'inclusió? Coneixements i valoració dels suports des de l'òptica de l'alumnat

[cat] Aquest projecte presenta una recerca educativa (“generació sistemàtica i disciplinada de coneixement sobre fets i problemes educatius” (P. Latapí, 1981, pàg. 329))1, orientada a analitzar i descriure la valoració dels alumnes envers els suports educatius duts a terme pel mestre/a de suport, amb la finalitat de, mitjançant aquest estudi, desenvolupar una actitud reflexiva i crítica davant l’entorn institucional en el qual treballo i davant la meva pròpia pràctica professional i, com a conseqüent, dissenyar un pla d’intervenció per a millorar i garantir la inclusió educativa en aquest centre. Per abordar aquests objectius de recerca i aproximar-nos a la realitat educativa d’aquest centre, emprarem una metodologia d’investigació (Shulman: “camins alternatius mitjançant els quals els investigadors que estudien l’ensenyament decideixen el seu treball”2) fonamentada en el model sociocrític o paradigma crític, el qual es basa en construir una teoria que des de la reflexió en l’acció, tracti d’orientar l’acció3, usant una metodologia d’investigació quantitativa/qualitativa, orientada a la presa de decisions i al canvi, amb el propòsit, mitjançant les entrevistes personals als alumnes (estratègia de recollida d’informació), d’explicar, comprendre i introduir canvis als suports educatius. Concloent, els resultats del procés d’investigació reflecteixen que el desenvolupament i organització dels suports educatius en aquest centre educatiu adopta una perspectiva integradora, la qual s’allunya dels principis fonamentals que han de seguir les pràctiques i els plantejaments de l’educació inclusiva, i ens apropa més a l’exclusió educativa. A pesar d’adoptar aquesta perspectiva, els alumnes d’aquest centre, segurament per la trajectòria personal de cadascun, veuen els suports educatius com una estratègia productiva pel seu procés d’aprenentatge, ja que afirmen que dintre de l’aula no poden seguir el ritme del grup classe, sent el factor principal: la metodologia usada pels professors. Tot i que l’organització dels suports pedagògics presenten avantatges (individualització de l’ensenyament, reducció de ràtio, ús d’un pla de treball específic, etc.), a la vegada, pel fet de què el suport es dur fora de l’aula, també presenten desavantatges pels processos d’inclusió, que són, seguint l’estudi de San Martín, “actitudes discriminatorias y incremento de desfases en el aprendizaje entre el alumno de proyecto de integración y todo el grupo clase”4. Així doncs, el procés d’investigació, que a continuació es presenta, sostén la necessitat de seguir treballant: “cómo enseñar todo a todos, asumiendo una heterogeneidad y un “todos” educable”5, Narodowski (2008)