Tolerància germinativa a la salinitat d’espècies litorals de les Illes Balears

[cat] En els sistemes litorals la salinitat té un gran pes com a factor de distribució de les espècies. Ja s’ha descrit que moltes d’aquestes plantes adapten el seu organisme a viure en aquests ambients salins o si més no als embats del mar i del vent marí. És ben coneguda la distribució de les espècies pròpies dels sistemes litorals, tant als sistemes rocosos com als dunars, en catenes de vegetació de tal manera que les espècies més adaptades ocupen les àrees més properes a la mar, i les que menys, les més allunyades. La germinació és un procés clau en la distribució de les espècies vegetals. Per tant, la tolerància a concentracions de sals en el moment de la germinació pot ser un element a tenir en compte per poder explicar alguns processos propis d’aquests hàbitats costaners. L’objecte d’aquest treball són els hàbitats costaners més abundants a les illes Balears: els sistemes dunars i els roquissars litorals. En el cas dels sistemes dunars s’hi troben espècies adaptades a poder viure en un ambient sorrenc i amb vent (cutícules gruixudes, presència de pèls a les fulles, fulles plegades, etc.). En el cas dels roquissars litorals es troben espècies adaptades al vent i també distribuïdes des de la línia de la costa fins a terra endins. Són comunitats riques en endemismes baleàrics. S’han recol·lectat llavors de 28 espècies característiques d’aquests ambients litorals. Per estudiar l’efecte de les sals en la germinació d’aquestes espècies costaneres s’han realitzat, a més de les proves control, proves de germinació en diverses concentracions de sals. Les sals que s’han usat són les quatre que formen els dos anions i els dos cations més abundants a l’aigua de mar: clorur sòdic (NaCl), clorur magnèsic (MgCl2), sulfat sòdic (Na2SO4) i sulfat magnèsic (MgSO4). Per poder determinar el llindar de tolerància de les especies litorals, s’han usat 4 concentracions diferents amb cada sal. Totes les germinacions s’han fet a les temperatures òptimes de germinació de cada espècie. S’ha analitzat en les espècies de les quals no es disposava de bibliografia prèvia. També s’han realitzat i descrit protocols d’escarificació per les espècies amb cobertes dures. S’han desenvolupat una sèrie d’índexs que permeten la comparació entre espècies que presenten percentatges de germinació i toleràncies germinatives molt diferents. Ambdós índexs permeten establir el grau d’afectació de la germinació front a la salinitat. Les espècies més tolerants presenten els valors més baixos i a la inversa. S’ha establert que als roquissars litorals de Balears la tolerància germinativa a la salinitat és un factor clau en l’establiment de les catenes de vegetació. Les espècies dels sistemes dunars balears mostren molta heterogeneïtat front a la salinitat, de tal manera que aquesta tolerància no és el factor clau que marca l’establiment de les catenes de vegetació. Segons les previsions dels estudis sobre el canvi climàtic, aquest provocarà que les espècies amb un índex d’afectació de la germinació alt, hagin de desplaçar el seu nínxol ecològic a zones amb menys concentració de sals, per tant més allunyades de la mar. Espècies microendèmiques o microareals com Medicago citrina o Euphorbia margalidiana, podrien veure molt afectades les seves poblacions i, fins i tot, podrien veure molt compromesa la supervivència al seu hàbitat actual. Aquests aspectes hauran de ser tinguts en compte en qualsevol pla de gestió d’aquestes espècies.[spa] En los sistemas litorales la salinidad tiene un gran peso como factor de distribución de las especies. Se ha descrito que muchas de estas plantas adaptan su organismo a vivir en estos ambientes salinos o por lo menos a resistir los embates del mar i del viento marino. Es bien conocida la distribución en catenas de las especies propias de los sistemas litorales, tanto en los sistemas rocosos como en los dunares, de tal manera que las especies más adaptadas ocupan las áreas más cercanas al mar, y las que menos, las más alejadas. La germinación es un proceso clave en la distribución de las especies vegetales. Por tanto, la tolerancia a concentraciones de sales en el momento de la germinación puede ser un elemento a tener en cuenta para poder explicar algunos procesos propios de estos hábitats costeros. El objeto de este trabajo son los habitas costeros más abundantes en las islas Baleares; los sistemas dunares y los roquedos litorales. En los sistemas dunares se pueden encontrar especies adaptadas a poder vivir en un ambiente arenoso y con viento (cutículas gruesas, presencia de pelos en las hojas, hojas plegadas, etc.). En los roquedos litorales se encuentran especies adaptadas al viento y también distribuidas desde la línea de la costa hasta tierra a dentro. Son comunidades ricas en endemismos baleáricos. Se han recolectado semillas de 28 especies características de estos ambientes litorales. Para estudiar el efecto de las sales en la germinación de estas especies costeras se han realizado, además de las pruebas control, pruebas de germinación con varias concentraciones de sales. Las sales que se han utilizado son las cuatro que forman los dos aniones y los dos cationes más abundantes en el agua de mar: cloruro sódico (NaCl), cloruro magnésico (MgCl2), sulfato sódico (Na2SO4) y sulfato magnésico (MgSO4). Para poder determinar el límite de tolerancia de las especies litorales, se han usado 4 concentraciones diferentes con cada sal. Todas las germinaciones se han realizado a las temperaturas óptimas de germinación de cada especie. Se ha analizado en las especies de las cuales no se disponía de bibliografía previa. También se han realizado y descrito protocolos de escarificación para las especies con cubiertas duras. Se han desarrollado una serie de índices que permiten la comparación entre especies que presentan porcentajes de germinación y tolerancias germinativas muy diferentes. Ambos índices permiten establecer el grado de afectación de la germinación frente a la salinidad. Las especies más tolerantes presentan los valores más bajos y a la inversa. Se ha establecido que en los roquedos litorales de Baleares la tolerancia germinativa a la salinidad es un factor clave en el establecimiento de las catenas de vegetación. Las especies de los sistemas dunares de Baleares muestran mucha heterogeneidad frente a la salinidad, de tal manera que esta tolerancia no es el factor clave que marca el establecimiento de las catenas de vegetación. Según las previsiones de los estudios sobre el cambio climático, este provocará que las especies con un índice de afectación de la germinación alto, tengan que desplazar su nicho ecológico a zonas con menos concentración de sales, por tanto más alejadas al mar. Especies microendémicas o microareales como Medicago citrina o Euphorbia margalidiana, podrían ver muy comprometida la supervivencia en su hábitat actual. Estos aspectos deberán ser tenidos en cuenta en cualquier plan de gestión de estas especies.[eng] species. It has been described that many of these plants adapt their organism to live in these saline environments or at least to resist the impacts of the sea and the sea wind. The zonation of the species typical of the coastal systems, both in rocky and dune systems, is well known, so that the most adapted species occupy the areas closest to the sea, and those that are least, the most remote. Germination is a key process in the distribution of plant species. Therefore, tolerance to salt concentrations at the time of germination may be an element to be taken into account in order to explain some of the processes of these coastal habitats. The object of this work are the most abundant coastal habitats in the Balearic Islands; dune systems and rocky shores. In dune systems can be found species adapted to live in a sandy and windy environment (thick cuticles, presence of hairs on leaves, folded leaves, etc.). In the rocky shores are species adapted to the wind and also distributed from the coast line to inland. They are communities rich in balearic endemics. Seeds of 28 species characteristic of these coastal environments have been collected. In order to study the effect of salts on germination of these coastal species, in addition to the control tests, germination tests with various concentrations of salts have been carried out. The salts that have been used are the four that form the two most abundant cations and anions in seawater: sodium chloride (NaCl), magnesium chloride (MgCl2), sodium sulfate (Na2SO4) and magnesium sulfate (MgSO4). In order to determine the tolerance limit of the coastal species, 4 different concentrations have been used with each salt. All germinations have been carried out at the optimal germination temperatures of each species. And it has been analyzed in the species of which no previous bibliography was available. Scarification protocols have also been performed and described for species with hard covers. A series of indices have been developed that allow the comparison between species that present percentages of germination and very different germinative tolerances. Both indices allow to establish the degree of effect of the germination against the salinity. The most tolerant species have the lowest values and vice versa. It has been established that in the coastal rocks of the Balearic Islands germinative tolerance to salinity is a key factor in the establishment of vegetation zoning. The dune species of the Balearic Islands show a great heterogeneity in relation to the salinity, so that this tolerance is not the key factor that marks the establishment of vegetation zoning. According to forecasts of the studies on climate change, this will cause species with a high germination affecting index to have to move their ecological niche to areas with less concentration of salts, therefore more distant to the sea. Microendemic or microareal species such as Medicago citrina or Euphorbia margalidiana, could see very compromised their survival in their present habitat. These aspects should be taken into account in any management plan for these species