Reescritura de mitos aborígenes en dos novelas de la primera mitad del siglo XX : Hombres de maíz de M.A. Asturias y Macunaíma de Mário de Andrade

La cultura americana, prototipo de cultura híbrida, es un punto de confluencia inestable entre las tradiciones previas y posteriores a la conquista. En Hombres de maíz (1949) Asturias emplea el corpus mítico de los ancestros: los Libros de Chilam Balam, los Anales de los cakchiqueles y los Himnos de los Dioses recogidos por Sahagún, y ese gran relato mítico que es el Popol-Vuh, revelando hasta qué punto se implican y se reflejan las antiguas estructuras del mito y las modernas técnicas narrativas. Antes de los experimentos de Asturias con los mitos de su tierra, en plena efervescencia del primitivismo estético, Mário de Andrade publicaba su rapsódica Macunaíma. O herói sen nenhum caráter (1928). En su uso del mito, esta novela refleja el contexto modernista que se volcó al repaso paródico, pero que también supo explorar sus aspectos trágicos.American culture, the paradigm of a hybrid culture, is an unstable point of confluence between traditions that existed before the conquest and those that came after. In Hombres de maíz(1949), Asturias uses the mythical corpus of the ancestors; theBooks of Chilam Balam; the Annals of the cakchiqueles; the Hymns of the Godscollected by Sahagún: and, most importantly, that great mythical narrative that is the Popol Vuh. These texts reveal an implication and reflection between the old structures of myth and the modern narrative techniques. Before these experiments, in the context of the esthetic primitivism, Mário de Andrade published his rhapsodic Macunaíma(1928), a parodic revision of myth.La cultura americana, prototip de cultura híbrida, és un punt d'unió inestable entre les tradicions anteriors i posteriors a la conquesta. A Hombres de maíz(1949) Asturias utilitza el corpus mític dels ancestres: els Libros de Chilam Balam, els Anales de los cakchiquelesi els Himnos de los Diosesrecollits per Sahagún, i aquell gran relat mític que és el Popol-Vuh, que revelen fins a quin punt s'impliquen i es manifesten les antigues estructures del mite i les modernes tècniques narratives. Prèviament als experiments d'Asturias amb els mites de la seva terra, en plena efervescència del primitisme estètic, Mário de Andrade publicava la seva rapsòdica Macunaíma.O herói sen nenhum caráter(1928). En el seu ús del mite, aquesta novel·la reflecteix el context modernista en el qual es va inclinar pel repàs paròdic, però també va saber explorar els seus aspectes tràgics