Estudi arqueomalacològic de Son Real (Mallorca). Els mol·luscs marins dels jaciments arqueològics de Son Real: una nova eina d’aproximació a la prehistòria i protohistòria de Mallorca

[cat] El coneixement que s’ha anat generat en els darrers anys sobre les diferents cultures que dominaren la prehistòria de Mallorca, així com la de Menorca i durant un determinat període també la d’Eivissa i Formentera, ha donat com a resultat un trencament evident amb la visió tradicional d’una societat estancada. L’enfocament multidisciplinari de la investigació arqueològica ha permès una periodització més acurada de l’evolució cultural d’aquelles societats i, sobre tot, una explicació més raonada i sustentada en l’evidència arqueològica / científica sobre l’organització social, les formes de subsistència o la gestió del territori. Aquest treball de recerca és una aproximació a la prehistòria i protohistòria de Mallorca a través de l’estudi de les restes de mol·luscs marins provinents de jaciments arqueològics (Arqueomalacologia). Tot i que el present treball se centra especialment durant el darrer període cultural (s. VI / s. II AC) que dominà Mallorca (i Menorca), també es mostren evidències de la utilització dels mol·luscs marins des de la consolidació de la presència humana, a mitjans del segon mil·lenni, fins pràcticament el canvi d’era. Això s’ha aconseguit gràcies a la feina feta sobre una sèrie de jaciments arqueològics localitzats a la badia d’Alcúdia, al vessant de gregal (nord-est) de Mallorca, concretament a la finca pública de Son Real (TM Santa Margalida). També s’han realitzat una sèrie de prospeccions sobre dues espècies de gasteròpodes actuals en diversos punts de la costa de Mallorca i Cabrera, amb la intenció d’utilitzar-los com a referència envers els pretèrits. La tria de l’espai de Son Real no és casual, hi ha una representació de pràcticament totes les cultures que es desenvolupen durant la prehistòria i protohistòria mallorquina, amb la consideració d’algun dels seus jaciments com a emblemàtic. Per altra banda, en les seves intervencions arqueològiques més actuals es gaudeix d’uns adequats estàndards de qualitat i la conservació de totes (o gran part de) les restes faunístiques. Per a cada un dels jaciments s’han descrit i s’han establert les fases o moments cronològics amb els que s’han pogut dividir la seva activitat, exposant-se el resultats de cada un dels aspectes analitzats i les oportunes conclusions, a escala de fases, de jaciment i globals. S’ha evidenciat la vinculació entre algunes de les agrupacions temporals establertes dins dels jaciments, la qual cosa ha permès relacionar les activitats que s’hi realitzaven a través del temps, així com començar diferenciar zones o espais específics dels jaciments gràcies a una presència desigual de les restes. Pel que fa als exemplars actuals, l’estudi s’ha centrat en Patella rustica i Phorcus turbinatus, dues de les espècies més abundants en els jaciments, i en conseqüència, amb major volum de dades. Aquest ha permès realitzar una fotografia recent de l’estat de les citades comunitats, la qual ha servit per entreveure possibles canvis en la seva composició i especialment en les talles dels exemplars arqueològics envers els contemporanis. Malgrat algunes mancances en la informació disponible, és evident que els mol·luscs marins formaven part de la vida dels habitants prehistòrics de Mallorca, tant pel que fa al seu vessant alimentari com en els aspectes rituals o simbòlics. Els exemplars extrets dels contextos arqueològics provenen d’ambients propers, però no són el seu reflex directe, amb la qual cosa és versemblant suposar una captura / recollida selectiva. Per poder acabar d’entendre el seu verdader paper en aquelles societats i per tenir una visió més clara de les comunitats naturals costaneres, caldrà aprofundir i ampliar l’estudi i les anàlisis sobre les restes de mol·luscs i, a ser possible, ampliar-la cap a altres vertebrats i invertebrats marins. Encara hi ha molt camí per recórrer.[eng] This research work is an approach to the prehistory and protohistory of Majorca through the study of the remains of marine molluscs from archaeological sites (Archeomalacology). There is demonstrate of the use of marine molluscs in Mallorcan prehistoric age, although the present work focuses is specially focused on the last cultural period (s. VI / s. II BC). This has been achieved thanks to the work on a series of archaeological sites located in the public estate of Son Real (northeast of Majorca). Some surveys have also been carried out on two species of current gastropods at several points along the coast of Majorca and Cabrera, with the intention of using them as a reference in respect of the preterites. The link between some of the temporary groupings within the deposits has been evidenced, which has allowed to relate the activities that were carried out through time, as well as begin to differentiate specific zones or spaces thanks to the unequal presence of the remains. Regarding the current specimens, the study has concentrated on Patella rustica and Phorcus turbinatus, two of the most abundant species in the deposits and, consequently, with a greater volume of data. These have allowed to make a recent picture of the state of these communities and the extracted information has served to glimpse possible changes in their composition and specially in the sizes of the archaeological specimens in respect to the contemporaries. It is evident that marine molluscs were part of the life of the prehistoric inhabitants of Majorca, both in terms of food as well as ritual or symbolic aspects. The specimens found in the archaeological contexts come from nearby environments, but they are not their direct reflection, by which it is possible to assume a selective capture / collection. In order to finish understanding their true role in those societies and to have a clearer vision of coastal natural communities, it will be necessary to deepen and broaden the study and analysis of mollusc remains and, if possible, expand it to other marine vertebrates and invertebrates