Els programes de prevenció basats en l’evidència dels trastorns de la conducta alimentària en el context educatiu: revisió sistemàtica

La elevada prevalencia de los trastornos de conducta alimentaria (TCA), que alcanzan valores del 1-3 % en la población general y del 4-5 % en los jóvenes, así como las múltiples consecuencias asociadas a la patología, inciden en el desarrollo de formas de prevención eficaces. Factores sociales como la imposición de cánones de belleza por los medios de comunicación, la presión de los iguales, los antecedentes familiares de patologías, las crianzas parentales inadecuadas, la historia de abusos padecidos y factores personales como la obesidad o los cambios en la figura, las dietas, la autoestima deteriorada, la insatisfacción corporal, la autoexigencia y el perfeccionismo, pueden influir sobre los jóvenes, favoreciendo que busquen formas inmediatas y poco saludables de reducir peso. Una apuesta para prevenir los TCA e intervenir sobre los factores de riesgo sería el desarrollo de programas de prevención basados en la evidencia científica. La finalidad de esta revisión es identificar y analizar los programas basados en la evidencia existentes, diseminando sus componentes para perfilar programas eficaces. Los resultados se fundamentan en programas dirigidos a jóvenes menores de 18 años y desarrollados en el contexto educativo. Predominan los que apuestan por estructuras breves, fundamentadas entre 3 y 4 sesiones, dirigidos a edades comprendidas entre los 10 y los 14 años y aplicados por profesionales de la salud mental. Además, la variable sexo es esencial, al implicar diferencias en los resultados y en la eficacia. De igual modo, se debatirá también sobre la modalidad de los programas y la implicación parental en estos.L’elevada prevalença dels trastorns de conducta alimentària (TCA), que assoleix valors de l’1-3% en la població general i del 4-5% en els joves, així com les múltiples conseqüències associades a la patologia, incideix a desenvolupar formes de prevenció eficaces. Factors socials com la imposició de cànons de bellesa pels mitjans de comunicació, la pressió dels iguals, els antecedents familiars de patologies, les criances parentals inadequades, la història d’abusos patits, i factors personals com l’obesitat o els canvis en la figura, les dietes, l’autoestima deteriorada, la insatisfacció corporal, l’autoexigència i el perfeccionisme, poden influir sobre els joves, afavorint que busquin formes immediates i poc saludables de reduir el seu pes. Una aposta per prevenir els TCA i intervenir sobre els factors de risc seria el desenvolupament de programes de prevenció basats en l’evidència científica. La finalitat d’aquesta revisió és identificar i analitzar els programes basats en l’evidència existents, disseminant-ne els components per perfilar programes eficaços. Els resultats es fonamenten en programes dirigits a joves menors de 18 anys i desenvolupats en el context educatiu. Predominen els que aposten per estructures breus, fonamentades entre 3 i 4 sessions, dirigits a edats compreses entre els 10 i els 14 anys i aplicats per professionals de la salut mental. A més, la variable sexe és essencial, en implicar diferències en els resultats i en l’eficàcia. D’igual manera, es debatrà també la modalitat dels programes i la implicació parental