Els verbs psicològics pronominals catalans i l’alternança emotiva/volitiva

Hi ha dos grups de verbs psicològics pronominals catalans que regeixen un sintagma preposicional (interessar-se {per/en}, penedir-se de) i que es diferencien dels verbs psicològics ergatius pronominals (emocionar-se, emmurriar-se). Les característiques semàntiques del subjecte experimentador d’aquests predicats són compatibles amb un pacient i, alhora, amb un agent que actua com una causa interna iniciadora de la seva pròpia experiència psicològica. Proposo que participen en oracions amb una estructura inacusativa agentiva, amb un subjecte experimentador legitimat com a argument intern que ocupa la posició d’argument extern de forma derivada. Són oracions que expressen voluntarietat en l’experimentador i alguns d’aquests verbs presenten un alternant de caràcter emotiu que els permet participar en una alternança emotiva/volitiva.There are two groups of Catalan pronominal psychological verbs that govern a prepositional phrase (interessar-se per/en ‘take an interest in’, penedir-se de ‘regret’) which differ from pronominal ergative psychological verbs (emocionar-se ‘get excited’, emmurriar-se ‘get angry’). The semantic characteristics of the experiencer subject of these predicates are compatible with a patient and, at the same time, with an agent that acts as an internal cause initiating its own psychological experience. I propose they take part in sentences with an agentive unaccusative structure, with an experiencer subject licensed as an internal argument that occupies the position of an external argument in a derivative way. These sentences express willingness in the experiencer and some of the verbs have an emotional alternant that allows them to take part in an emotional/volitional alternation