Realidades colectivas en el arte español de la década de 1980

In contrast to the official academic account of contemporary Spanish art during the 1980s, which has fostered an individualistic and genius-oriented reading of the artistic practices of those times, it can be easily verified that much of the work was produced through collective and group structures. This paper analyzes those creative management and conceptualization models and suggests that current cultural models of ideation, management, production and dissemination of collective practices were already present in artistic debates during the years immediately following Spain’s political transition to democracy.En contraposición al relato académico oficial del arte contemporáneo español durante la década de 1980, que ha fomentado una lectura individualista y genialista de las prácticas artísticas de entonces, es fácilmente comprobable que una gran parte de las mismas se condujo mediante vertebraciones colectivas y grupales. El presente texto analiza aquellas modalidades de gestión y conceptualización creativas y plantea la idea de fondo de que lo que hoy constituye una forma extensa de ideación, gestión, producción y difusión cultural -la práctica del colectivo-, estaba ya presente en los debates artísticos de los años inmediatamente posteriores a la transición política.En contraposició al relat acadèmic oficial de l’art contemporani espanyol durant la dècada de 1980, que ha fomentat una lectura individualista i genialista de les pràctiques artístiques de llavors, és fàcilment comprovable que una gran part de les mateixes es va conduir mitjançant vertebracions col· lectives i grupals. El present text analitza les modalitats de gestió i concep· tualització creatives i planteja la idea de fons que el que avui constitueix una manera extensa d’ideació, gestió, producció i difusió cultural —la pràctica del col·lectiu—, estava ja present en els debats artístics dels anys immediatament posteriors a la transició política