La relevancia económica y política del enfoque de los bienes comunes

This paper addresses the historical relationship between the different waves of mobilization from the 50s onwards and the increasing problematization of enclosure of the commons. We observe how commons increasingly constitute a reference for economic and political proposals that go beyond the classical approach of communal or community management. Today, biodiversity, water, knowledge or access to communication technologies are examples of practices characterized by the creation of institutions that cooperate to maintain a “common” (physical, social) and keep it accessible. While the concept of community changes and is sometimes blurred, this is not the case with the methods of self-management and co-management that continue to draw from Governing the Commons, as Ostrom highlighted.Este trabajo aborda la relación histórica entre las diferentes olas de movilización desde la década de los 50 y la creciente problematización de los cercamientos de los comunes. Observamos que, progresivamente, los comunes constituyen una referencia de acción para propuestas económicas y políticas que trascienden el enfoque clásico de manejos comunales o comunitarios. Hoy en día, la biodiversidad, el agua, el conocimiento o el acceso a tecnologías comunicativas son ejemplos de prácticas caracterizadas por la creación de instituciones que cooperan para mantener un bien (físico, social) y reproducirlo de forma accesible. Cambia y a veces se difumina el concepto de comunidad. Pero no ocurre así con los métodos de autogestión y cogestión que siguen inspirándose en El gobierno de los comunes, según subrayara Ostrom. El treball aborda la relació històrica entre les diverses ones de mobilització des dels anys cinquanta i la problematització creixent dels encerclaments dels comuns. Hi observem que, progressivament, els comuns constitueixen una referència d’acció per a propostes econòmiques i polítiques que ultrapassen l’enfocament clàssic de maneigs comunals o comunitaris. Ara com ara, la biodiversitat, l’aigua, el oneixement o l’accés a tecnologies comunicatives, són exemples de pràctiques caracteritzades per la creació d’institucions que cooperen per a mantenir un bé (físic, social) i reproduir-lo de manera accessible. Canvia i de vegades es difumina el concepte de comunitat. Però no passa el mateix amb els mètodes d’autogestió i de cogestió, els quals encara s’inspiren en El govern dels comuns, segons va remarcar Ostrom