Els espectacles escènics i la política teatral d’August en la Vita Divi Augusti de Suetoni

Al llarg de les Vitae XII Caesarum les referències de Suetoni al món de l’espectacle teatral i a les relacions d’aquest amb els principes són contínues. L’abundància de notícies de tipus anecdòtic és un dels trets característics del gènere biogràfic i, per tant, de les Vitae suetonianes; ens proporcionen una informació detallada sobre aspectes personals dels emperadors que no té cabuda en altres generes, com la historiografia analítica. D’altra banda, la presència d’aquesta mena de notícies en les Vitae i la seva distribució al llarg de l’obra no és casual, tal com han demostrat diversos estudis sobre l’obra suetoniana, sinó que respon a l’esquema del tot intencionat de Suetoni de modelar subtilment la psicologia dels seus personatges mitjançant anècdotes que, com petites pinzellades, contribueixen a perfilar la seva figura. En aquest treball ens proposem analitzar la Vita Divi Augusti de Suetoni a fi de descobrir quins mecanismes usa el biògraf per afaiçonar la imatge del primer emperador de Roma a partir de les referències als espectacles i al món teatrals, parant atenció especialment al mim i la pantomima.Throughout the Vitae XII Caesarum references to theatrical performances and the relation between performers and principes are constant. The abundance of anecdotal information is one of the defining traits of ancient biography and, thus, of the Suetonian Vitae; they provide us with detailed information on the intimacy of the emperors which cannot be found in other genres, for instance in the annalistic historiography. Moreover, the presence of this sort of news in the Vitae and its distribution throughout the work it is not due to chance, but, as some studies on theSuetonian production have shown, to the conscious determination of the author of subtlymodelling the psychology of its characters by means of anecdotes which contribute to shape their figures. In this work we aim to analyse Suetonius’ Vita Divi Augusti in order to discover the procedure used by the biographer to outline the personality of the first Roman emperor from the references to the performances and theatrical artists, with special attention to both mime and pantomime