El gravant en els llibres mallorquins del segle XVI: la imprempta Cansoles (1540 - c. 1601)

A Mallorca hem d'esperar l'impressor Hernando Cansóles i Villarroel, qui va instal·lar la segona impremta de l'illa, en funcionament des de 1540 fins a 1601 aproximadament, per trobar edicions ricament ornamentades amb gravats. En aquesta època l'art del gravat estava supeditat a les necessitats de la impremta, i normalment formava part de l'utillatge del taller. D'aquesta manera, els gravats habitualment s'intercanviaven, es copiaven o venien entre els diferents establiments d'aquest tipus. Així mateix era molt habitual la mobilitat dels impressors mateixos. Es per això que trobam els mateixos gravats o molt similars en edicions de llocs molt distants. De fet, Cansóles, i d'això tracta precisament aquest escrit, per il·lustrar la majoria de les seves publicacions va reutilitzar o copiar matrius xilogràfiques procedents de la Península.In Mallorca, it was not until the printer Hernando Cansóles i Villarroel set up a second printing workshop on the island, which was operative from 1540 to about 1601, that editions richly decorated with engravings could be found. During this period, engraving, as an art, was condítional on the needs of the printing workshop, and engraving utensils normally formed part of the workshop's equipment. Thus engravings were often exchanged, copied or sold by one workshop to another. The prínters themselves often moved around. For this reason, the same or very similar engravings can be found in editions printed in very distant places. Indeed, Cansóles, and this is the subject of this paper, re-used or copied woodblocks from the mainland to ¡Ilústrate many of his editions