Luis Foco (1699-1767) y la defensa del teatro neoclásico

La major part de la literatura dramàtica escrita en castellà al llarg del segle XVIII a Mallorca és dc temàtica prou heterogènia, amb predomini de temes religiosos i polítics, destacant per la seva herència barroca, en seguir els models de la comèdia a la manera de Lope de Vega endemés de l’escassa presència de temes clàssics. Les adaptació de Mérope i del Enfermo imaginario feies per Luis Foco (1699-1767) són les úniques mostres al llarg de la centúria que defensava els preceptes clàssics, o sia l’acceptació de les unitats, la credibilitat, la dignitat i l'educació moral- la traducció de l'obra de Mafei, anterior a 1742. caldria consideraria la primera de les fetes en castellà i una de Ies primeres, dins aquell segle, d'obres teatrals contemporànies